Diferència entre revisions de la pàgina «Grup abelià finit»

La teoria dels codis correctors i particularment la dels [[codi lineal|codis lineals]] no en queda al marge. Fa servir, per exemple, l'anàlisi harmònica sobre els espais vectorials finits qualssevol per a l'anàlisi d'un codi dual a través de la [[identitat de Mac Williams]]. El codi utilitzat pels [[disc compacte|discs compactes]] és de tipus [[codi de Reed-Solomon|Reed-Solomon]], fa servir un espai vectorial sobre un cos en 256 elements, una estructura basada en múltiples grups abelians finits.
 
== Notes eti référencesreferències ==
===Notes===
{{referències|1}}
 
===LiensEnllaços externesexterns===
* {{en}} [http://www.geocities.com/CapeCanaveral/Hangar/9302/group.html A history of Group theory] parper William Comb
* {{fr}} [http://www.mat.ulaval.ca/fileadmin/Cours/MAT-10393/histoire_2007.pdf Un ensemble de mathématiciens de l'antiquité à aujourd'hui] parper J-M de Koninck eti B R Hodgson
* {{fr}} [http://math.univ-lyon1.fr/~ducloux/enseignement/maitrise/algebre/chap4.pdf Groupes abéliens] courscurs d'algèbreàlgebra de l'Universitéla Universitat Claude Bernard Lyon I, parper Fokko du Cloux
* {{fr}} [http://www.les-mathematiques.net/b/c/a/node21.php3 Groupe abélien] sur les mathématiques.net
 
===RéférencesReferències===
:S. Lang ''Algebre'' Dunod 2004
:J.F. Labarre ''La theorie des groupes'' Presses Universitaires de France (PUF) 1978
:Pierre Samuel, Théorie algébrique des nombres
:{{Samuel1}}
 
[[Categoria:Teoria de grups]]
15.103

modificacions