Teoria àcid-base de Brønsted i Lowry: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Inacabat}} El químic danès Johannes Nicolaus Brønsted i l'anglès Thomas Martin Lowry, el 1923, publicaren de forma independent, una teoria sobr…». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Inacabat}}
El químic danès [[Johannes Nicolaus Brønsted]] i l'anglès [[Thomas Martin Lowry]], el [[1923]], publicaren de forma independent, una teoria sobre el comportament dels [[àcid]]s i de les [[base]]s que superava la vigent, en aquells anys, [[teoria àcid-base d'Arrhenius]] ja que podia aplicar-se a qualsevol tipus de [[dissolvent]] mentre que la d'[[Svante August Arrhenius|Arrhenius]] només podia emprar-se per dissolucions aquoses.<ref>{{Citar publicació |cognom=Brønsted |nom=J.N. |enllaçautor=Johannes Nicolaus Brønsted |article=Some Remarks on the Concept of Acids and Bases |url=http://www.chemteam.info/Chem-History/Bronsted-Article.html |llengua=anglès, traducció de l'original en francès |publicació=Recueil des Travaux Chimiques des Pays-Bas |lloc=Països Baixos |volum=42 |exemplar= |data=1923 |pàgines=718-728 }}
</ref> Segons aquesta nova teoria, ''un àcid és una substància que pot cedir protons, i una base és una substància que en pot acceptar''. Un [[àcid]] i una [[base]] són ''conjugats'' quan estan relacionats per l'equació:
<center>àcid ⇔ protó + base </center>
Línia 8:
CO<sub>3</sub>H<sup>-</sup> ⇔ H<sup>+</sup> + CO<sub>3</sub><sup>2-</sup></center>
Els [[àcid]]s i les [[base]]s poden ser ions o molècules neutres.
Si se té en compte la [[solvatació]] del protó, H<sup>+</sup>, per part del [[dissolvent]], la relació entre ''parelles conjugades'' en dissolució aquosa és:
<center>A + H<sub>2</sub>O ⇔ H<sub>3</sub>O<sup>+</sup> + B</center>
en aquest cas l'[[aigua]] actua com un acceptor de [[protó|protons]], és a dir, com una [[base]]. El canvi es pot generalitzar així:
<center> àcid 1 + base 2 ⇔ àcid 2 + base 1</center>
on l'àcid 1 és conjugat a la base 1 i l'àcid 2 ho és a la base 2. Cal observar que l'[[aigua]] pot actuar com [[àcid]] o com [[base]].
La definició de Brønsted-Lowry suggereix que un àcid serà tant més fort quan major tendència tengui a cedir protons, i una base serà tant més forta quant més afinitat tengui pels protons. Però ja que l'àcid 1 ha de cedir protons a la base 2, la força d'un àcid en una reacció determinada depèn no només de la facilitat que tengui per cedir protons, sinó de la tendència a cceptar-los per part de la base. Així, per exemple, en dissolució aquosa, l'[[àcid clorhídric]], HCl, és un àcid fort perquè l'[[aigua]] és una gran acceptora de protons i la següent reacció es desplaça molt cap a la dreta:
<center> HCl + H<sub>2</sub>O ⇔ H<sub>3</sub>O<sup>+</sup> + Cl<sup>-</sup></center>
Línia 20:
es desplaça lleugerament cap a l'esquerra, i l'[[àcid clorhídric]], en aquest cas, és un àcid dèbil.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Díaz Peña |nom=M. |cognom2=Roig Muntaner |nom2=A. |enllaçautor2=Antoni Roig Muntaner |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol=Química física |url= |format= |consulta= |llengua=castellà |edició=1ª |editorial=Alhambra |lloc=Madrid |data= |any=1980 |mes= |pàgines=957-958 |col·lecció= |isbn=84-205-0575-7 }}</ref>
La tendència a captar o perdre protons per part del dissolvent s'expressa indicant que tenen caràcter ''protofílic'' o ''protogènic'', que expressa la seva tendència com acceptor de protons (caràcter de base) o com a donador de protons (caràcter d'àcid) respectivament. Molts de [[dissolvent]]s poden captar o perdre protons i són anomenats ''anfipròtics'': [[aigua]], [[amoníac]], etc. i existeixen també els que no mostren cap tendència a captar-los o cedir-los i són designats com ''apròtics'', com, per exemple, el [[ciclohexà]] o el [[benzè]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rodríguez |nom=J.A. |enllaçautor= |coautors=Ruíz, J.J. i Urieta, J.S. |títol=Termodinámica química |url= |editorial=Síntesis |lloc=Madrid |llengua=castellà |data=setembre 2000 |pàgines=305 |isbn=84-7738-581-5}}</ref> Alguns dissolvents són només ''protofílics'' com l'[[dietilèter|èter etílic]], o només ''protogènics'', com el [[fluorur d'hidrogen]], H<sub>2</sub>F<sub>2</sub>, i en les seves dissolucions només pot manifestar-se el caràcter àcid o el caràcter bàsic de la substància dissolta.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Babor |nom=J.A. |cognom2=Ibarz |nom2=J. |títol=Química General Moderna |llengua=castellà |edició=8<sup>ena</sup> |editorial=Marín |lloc=Barcelona |any=1979 |isbn=84-7102-997-9}}</ref>
==Referències==
| |||