Silvà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{Amaga Ref}}
Cap resum de modificació
Línia 14:
També se li descriu com la divinitat protectora dels ramats de bestiar, als que guarda dels [[llop]]s i la fertilitat que ell promou<ref>Virgili. ''Eneida'' viii.601</ref><ref>Tibul, i.5.27.</ref><ref>[[Cató el Vell|Cató]]. ''De re rustica'', 83.</ref><ref>[[Nono de Panópolis|Nono]], ii.324</ref>. Sent el déu dels boscos i els ramats, també se li descriu com un apassionat de la [[música]]: la [[flauta de Pan|siringa]] estava consagrada a ell<ref>Tibul, ii.5.30</ref> i se l'esmenta junt amb els [[Pan]]s i les [[Ninfes]]<ref>Virgili. ''Geòrgiques'' i.21</ref><ref>Lucà. ''La Farsàlia'', iii.402</ref> Especuladors posteriors fins i tot identificaven Silvà amb [[Pan]], [[Faune]], Inuus i Égipan.<ref>[[Plutarc]]. ''[[Vides paral·leles]]'', ''[[Cató el Jove]]'', 22.</ref> Cató el Vell<ref>Cató. ''De re rustica'', 83.</ref> l'anomena ''Mars Silvanus'', així que queda clar que ha d'haver estat relacionat amb el [[Mart (mitologia)|Mart]] italià, i també s'afirmava que la seva relació amb l'[[agricultura]] era només pel que fa a les tasques realitzades pels homes, sent excloses del seu culte les dones.<ref>[[Escoli]]. ''Sobre Juvenal'', vi.446</ref>
 
En la poesia llatina, així com en diverses obres d'art, sempre apareix com un home ancià però alegre i enamorat de [[Pomona]].<ref>Virgili. ''Geòrgiques'', ii.494.</ref><ref>[[Horaci]]. ''[[Epodos]]'', ii.21.</ref><ref>''[[Carminas]]'', iii.8.</ref><ref>Ovidi, ''Les metamorfosis'', xiv.639.</ref> Els sacrificis que se li oferien consistien en raïms, panotxesespigues de blat de morocereals, llet, carn, vi i porcs.<ref>Horaci, ''Epodos'' ii.22, ''Epístoles'' ii.1.43; Tibul i.5.27; [[Juvenal]] vi.446</ref>.
 
== Referències ==