Tema (música): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m puntuació |
estructuro un poc |
||
Línia 1:
Un '''tema''' en [[música]] és algun tipus de material que és utilitzat com a punt de partida o com a base per a la [[composició (música)|composició]] d'una peça o d'una part d'una peça musical.
Donada la importància preferent que la [[melodia]] té i ha tingut històricament en la música com a element identificador, molt sovint s'ha identificat la noció de tema amb un material melòdic, però el cert és que també pot actuar com a tema un [[ritme]], un acord o una seqüència d'acords, una [[textura]] i, fins i tot, un element de [[timbre (música)]].
==Condicions per tal que un material es pugui considerar un tema==
Atès que l'essència és servir de punt de partida d'una composició, aquest material esdevé important al llarg de la composició a la qual serveix de base, ja sigui a través de la repetició i/o de la transformació, els dos elements fonamentals —juntament amb el contrast— de la construcció i composició musicals en la immensa majoria d'[[estil musical|estils musicals]]. Per això mateix és fonamental que el tema, per tal que pugui funcionar bé com a tal, compleixi com a mínim tres condicions:
==Utilització==
Atès que els compositors no van utilitzar de manera deliberada i amb finalitats constructives la transformació del temes fins al [[Classicisme musical|Classicisme]], alguns, de manera força restrictiva, consideren que, en realitat, no es pot parlar de veritables temes musicals fins a aquest període i estil. És en el Classicisme quan, de la mà de compositors com [[Haydn]] i altres s'aborda allò que s'ha denominat ''desenvolupament temàtic'' quan hom es refereix a l'anàlisi de les obres, o ''treball temàtic'' quan allò que hom analitza és el treball del compositor i les tècniques que utilitza. Aquesta força i importància del tema com a força constructiva s'incrementà, encara més, en el [[segle XIX]], sobretot amb el [[música romàntica|Romanticisme]] i va minvar a partir de les primeres dècades del [[segle XX]] amb el procés de dissolució no sols de la [[tonalitat]] sinó també de les principals [[forma musical|formes musicals]] creades en els períodes i estils anteriors.
==Evolució del mot en la història de la música==
Des d'una òptica menys restrictiva hom pot parlar de l'existència de temes musicals a l'[[escola francoflamenca]], concretament en l'ús d'algunes tècniques com el [[cantus firmus]] (una melodia ja coneguda hi és reutilitzada i transformada) o el [[contrapunt]] imitatiu. Semblantment, a la [[fuga]], el ''subjecte'' és el tema melòdic que és objecte d'imitació, mentre que en la majoria de casos apareixen, a més, altres temes melòdics complementaris que reben el nom de ''contrasubjectes''.
Linha 24 ⟶ 30:
{{Audio|Johannes Brahms - Variations on a Theme by Joseph Haydn - Theme and Variations 1-3.ogg|Tema i tres primeres variacions de les ''Variacions sobre un tema de Haydn'', de Brahms}}
==Relació amb altres materials compusitius==
En aquells casos en què un tema melòdic és extremadament curt se l'anomena ''motiu''. Probablement un dels més coneguts sigui el del primer [[moviment]] de la cinquena [[simfonia]] de [[Beethoven]], que només conté quatre notes, però dóna origen a bona part del moviment.
Linha 32 ⟶ 39:
En el sistema [[dodecafonisme|dodecafònic]] de composició, l'ús de la sèrie no té el mateix sentit que el tema, atès que, tot i que n'és l'element generador, no té aquesta capacitat (ni voluntat) de ser reconegut per l'oient a cada nova aparició.
==
* COOK, N. (1988):''De l'ambigüité de la notion de 'thème' pour l'analyuse musicale''. Analyse Musicale, n. 13. Pp. 30-44.
| |||