Consell de Castella: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|
Línia 8:
A les Corts celebrades a [[Toledo]] el [[1480]], els [[Reis Catòlics]] van dotar a aquest organisme d'una major entitat tant jurídica com institucional. Alhora, els monarques van regular la seva composició i la procedència dels seus membres: un president (membre de la branca eclesiàstica), dos o tres nobles, i vuit o nou lletrats. Amb aquesta reforma, el Consell, amb una representació molt més equilibrada dels diversos estaments, quedà molt lligat a la voluntat reial. Posteriors reformes es van realitzar sota els regnats de [[Felip II]] ([[1598]]) i [[Felip V]].
 
El Consell de Castella era hereu de l'antic ''Consell Reial'' (la institució medieval que aconsellava al rei en la presa de decisions polítiques). Amb la unificació de diverses corones amb els [[Reis Catòlics]] i la multiplicació del nombre de consells, l'organisme castellà s'especialitzà en el govern intern de la [[Corona de Castella]], per aquells temps la zona més estensa i poblada dels dominis de la monarquia. Alhora, la Corona de Castella era el territori més cohesionat jurídicament i territorial, i era el regne on el monarca tenia menys problemes per prendre decisions i podia cobrar més impostos. Tant augmentà el seu poder que, sota el regnat de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], el Consell d'Estat s'independitzaria del Consell de Castella per la importància creixent de la política exterior.
 
Al segle XVIII, amb el canvi de dinastia, la [[Guerra de Successió]] i els [[Decrets de Nova Planta]], que acabaren amb la resta de consells de la monarquia, el Consell de Castella augmentà significativament el seu poder. Durant aquest període, [[Melchor Rafael de Macanaz|Melchor de Macanaz]] arribà a ser fiscal del Consell.