Luci Juli Cèsar (cònsol 64 aC): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: substitució automàtica de text (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + per |
m Nàpols |
||
Línia 3:
Va arribar a la màxima magistratura de cònsol el [[64 aC]] junt amb [[Gai Marci Fígul II]] i fou seguidor del partit aristocràtic. El [[63 aC]] en el debat al senat va votar per la pena de mort contra els conspiradors catalinaris tot i que el marit de la seva germana, [[Publi Lèntul Sura]] era entre els acusats. Va romandre alguns anys a Roma sense anar a cap província com a procònsol al menys fins el [[52 aC]] en què se l'esmenta a la Gàl·lia, però com a llegat de [[Juli Cèsar]], i hi va romandre fins a la guerra civil ([[49 aC]]); llavors va anar a Itàlia però no va participar activament a la guerra.
A la mort del dictador el [[44 aC]] va intentar romandre neutral i se'n va anar a [[Nàpols|Neàpolis]] on Ciceró el va veure i diu que estava malalt; aviat es va unir al partit senatorial i a proposta seva el [[43 aC]] la llei agrària de [[Marc Antoni]] fou rebutjada, però també es va oposar a declarar a Marc Antoni enemic públic encara que després (abril del [[43 aC]]) de la derrota d'aquest va acceptar la declaració d'enemic. Quan al final del [[43 aC]] es va establir el [[triumvir]]at, Luci Juli Cèsar fou proscrit (el segon de la llista) i el primer del que Juli Cèsar va dictar l'orde d'execució. Es va refugiar a casa de la seva germana [[Júlia (mare de Marc Antoni)|Júlia]], que va aconseguir el seu perdó de Marc Antoni, que era el seu fill. Segurament es va retirar i va morir algun temps després docs no torna a ser esmentat.
[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 60 aC]]
| |||