Escut de l'Aragó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m cort (noblesa)| |
||
Línia 21:
Aquest escut fou creat a finals del [[segle XV]]<ref name="FATAS-1995">"Blasón de Aragón: el escudo y la bandera"</ref> i és el més modern dels escuts que constitueixen l'Escut d'Aragó. Apareix per primer cop en la portada de ''"[[Crónica de Aragón]]"'' ([[1499]]),<ref name="FATAS-1995"/> del monjo aragonès [[Gualberto Fabricio de Vagad]]. Tot i ser el més modern, la Llegenda del Regne de Sobrarbe creada el [[segle XV]] el fa el més antic de tots. La Llegenda del [[Regne de Sobrarbe]] i els seus Furs explica que l'any [[724]], davant la invasió islàmica, els cristians aragonesos es refugiaren a l'Alt Aragó, a la regió del [[Sobrarbe]]. Allí escolliren un cabdill [[Garzía Ximéniz]], i conqueriren la població de [[L'Aïnsa]]. Després redactaren unes lleis, els [[Furs]], per tal de governar-se a si mateixos i escolliren un rei, a qui obligaren a jurar que respectaria i faria complir els [[Furs]]. Finalment crearen el [[Regne de Sobrarbe]] i [[L'Aïnsa]] en fou la seva capital.
Historiadors aragonesos contemporànis com [[Guillermo Fatás Cabeza]] o [[Guillermo Redondo Veintemillas]] dónen la hipotesi<ref name="FATAS-1995"/> que l'aparició de l'escut coincideix amb el moment històric que es vivia al tombant del [[segle XV]]. Aleshores, el rei [[Ferran II d'Aragó|Ferran II d'Aragó "el Catòlic"]] ([[1479]]-[[1516]]) intentava imposar un nou model de monarquia de tipus autoritari i un model d'estat centralitzat, que xocava contra el model constitucionalista del [[Regne d'Aragó]] i del conjunt d'estats de la [[Corona d'Aragó]], caracteritzats pel respecte a les Llibertats recollides en els [[Furs]]. Així, al tombant del [[segle XV]],<ref name="FATAS-1995"/> es construí la Llegenda de l'imaginari [[Regne de Sobrarbe]] i dels seus Furs, que es resumeix en una frase ''“Antes fueron Leyes que Reyes”'', que per als aragonesos significava que les seves Llibertats eren anteriors, i per tant estaven per sobre i eren més legítimes, que la mateixa institució monàrquica.<ref name="FATAS-1995"/> El seu ús s'incrementà quan [[Felip II de Castella]] ([[1556]]-[[1598]]) durant les durant les [[Alteracions d'Aragó]] féu executar l'any [[1591]] [[Joan V de Lanuza]], el [[Justícia d'Aragó]], i retallà significativament les Llibertats aragoneses a les [[cort (noblesa)|Corts]] de [[Tarazona]] de l'any següent ([[1592]]). Així, malgrat que és un escut inventat al [[segle XV]] i que mai no es va fer servir durant l'[[Edat Mitjana]], l'[[Arbre de Sobrarbe]] ocupa el primer quarter, el més important, de l'Escut d'Aragó perquè representa les Llibertats Aragoneses i els seus Furs.
|-
|align="center"| [[Fitxer:Cruz d'Eneco Arista.svg|100px]]
| |||