Obre el menú principal

Canvis

2.746 bytes afegits ,  fa 10 anys
cap resum d'edició
[[Fitxer:CharlesEdwardIves1913.jpg|thumb|Charles Edward Ives, el 1913]]
'''Charles Ives''' ([[Danbury]], [[Connecticut]], [[20 d'octubre]] de [[1874]] - [[Nova York]], [[19 de maig]] de [[1954]]) fou un [[compositor]] [[nord-americà]], un dels més innovadors i originals del [[segle XX]]. Algunes de les seves obres més conegudes són la ''[[Concord Sonata]]'', les obres orquestals ''[[Three Places in New England]]'' i ''[[The Unanswered Question]]'', i el [[quartet de corda nº 2]].
 
Era fill d’un músic. Estudià amb [[Horatio Parker]]. Als 14 anys era organista en la seva ciutat nadiua i més tard a [[New Haven]]. El [[1898]] assolí el diploma en la Universitat de [[Yale]]. Entre [[1900]]-02 era organista i mestre de capella en l’església central presbiteriana de [[Nova York]]. El [[1907]] fundà la firma comercial [[Ives-Myrick]]. Llur període més fecund de labor creadora durà de [[1906]] a [[1916]], desprès del qual abandonà quasi per complet la composició. Als 73 anys desprès d’haver romàs quasi tota la seva vida en la foscor, rebé el premi [[Pulitzer]], justa recompensa que revelà el seu indiscutible talent.
{{esborrany d'estatunidenc}}
 
==L'obra musical==
[[Categoria:Compositors estatunidencs]]
 
Va escriure les seves primeres cançons als 14 anys. Totes llurs obres posteriors foren elaborades en llargs períodes, abans deixar-les en la seva forma definitiva. Citem: ''Primera simfonia'' ([[1898]]); ''Segona simfonia'' ([[1897]]-[[1902]]); ''Cartons or Take Offs'' ([[1898]]-[[1907]]); ''Ragtime dances'' ([[1900]]-[[1911]]); ''Tercera simfonia'' ([[1904]]-1911), ''Firemen’s parade on Main Street'' ([[1912]]); tres ''Obertures'' ([[1901]]-12), la peça simfònica ''Holidays'' ([[1913]]), ''Sonata'' per a piano, subtitulada ''Concord'', ''Massachusetts, 1840-1860'' ([[1909]]-[[1915]]), ''Fast Slow and Fast'', ''Tone Roads'', per a orquestra de cambra (1911-15); quatre ''Sonates'' per a violí i piano ([[1903]]-16), ''Quarta simfonia'' ([[1910]]-16); ''Esquilo'' i ''Sófocles'', per a cant, quartet de corda i piano (1922); dos quartets de corda, més d’un centenar de cançons i algunes peces en quarts de to, per a dos pianos. La seva ''Segona simfonia'', no s’estrenà fins el [[1951]] i la ''Tercera fins'' el [[1945]].
 
Ives té el doble mèrit de ser com un predecessor de [[Stravinsky]] i de [[Schönberg]] i d’ésser-ho malgrat el seu aïllament. Si les obres d’aquests últims produïen escàndols generals, no deixaven, al cap i a la fi, de trobar eco en algun lloc, cosa que no succeïa en el món en que va viure Ives. A tot això i contribuïa, a més, llur voluntària renúncia a manifestar-se o a prosseguir, davant la incomprensió general.
 
La pugna entre la manca de consideració aliena i la pròpia sinceritat motivà el que adoptés una actitud de simple afeccionat. No obstant, la feblesa d’algunes de llurs pàgines resta més que justificada davant el minuciós de llur treball, la seva coherència formal, llur tensió harmònica, llur potència imaginativa, que el feia enfrontar-se amb els problemes més complexes i nous, i la modernitat de la seva concepció orquestral.
 
El nom d’Ives mereix situar-se junt als de [[Thomson]], [[Copland]] i [[Carter]] i encara ésser més tingut en conte en honor a l’actualitat de les seves idees en els seu temps. Fou a més autor d’un llibre titulat, ''Essay before a Sonata''.
 
*Referències:Suplement dels anys 1961-1962, pag. 230 de l’enciclopèdia Espasa.
 
[[it:Charles Ives]]{{esborrany d'estatunidenc}}
 
[[Categoria:Compositors estatunidencs]][[ja:チャールズ・アイヴズ]]
 
[[cs:Charles Ives]]
[[fr:Charles Ives]]
[[he:צ'ארלס אייבס]]
[[it:Charles Ives]]
[[ja:チャールズ・アイヴズ]]
[[nl:Charles Ives]]
[[pl:Charles Ives]]
54.107

modificacions