Herri Batasuna: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 17:
==Característiques==
El seu programa polític defensava l'[[Alternativa KAS]] per
En no reconèixer els parlaments autonòmics, seguiren una pràctica abstencionista en aquests, igual que en el congrés de l'estat, on només assistiren per a reclamar una negociació política al govern i per rebutjar el [[tractat de Maastricht]]. Sí que exerciren la representació als ajuntaments, basant la seva pràctica política en l'àmbit municipal.
== Història ==
Herri Batasuna es va inscriure oficialment el [[27 d'abril]] del [[1978]] com a resultat de la convocatòria de la ''Mesa de Alsasua'' l'agost del 1977 per simpatitzants del moviment sorgit durant els 20 anys d'existència d'[[ETA]], d'esquerra i [[abertzale]]s, amb la finalitat de presentar-se amb veu pròpia a les eleccions. Nomenaren una ''Junta de
HB fou des del seu començament objectiu dels diversos grups d'extrema dreta i parapolicials espanyols: El 28 de setembre de [[1979]] Tomás Alba Irazusta, regidor a Sant Sebastià d'Herri Batasuna fou assassinat pel grup parapolicial [[Batallón Vasco-Español|BVE]] (Batallón Vasco-Español). El 20 de novembre de [[1984]] Santiago Brouard fou assassinat per dos membres dels [[Grupos Antiterroristas de Liberación|GAL]] en la seva consulta pediàtrica de Bilbao. El 20 de novembre de [[1989]] Josu Muguruza, parlamentari electe d'Herri Batasuna al Congrés dels Diputats de Madrid, fou assassinat en un atemptat parapolicial en el qual també fou greument ferit Iñaki Esnaola. En [[1993]] morí en les dependències de la Guàrdia Civil, deprés d'unn interrogatori, Gurutze Iantzi, regidora d'Herri Batasuna a la localitat d'[[Urnieta]].
Línia 30:
Herri Batasuna obtingué el suport d'entre un 15% i un 18% dels electors bascos, desenes de diputats als parlaments de la Comunitat Autonòmica Basca i Navarra, desenes d'alcaldies de localitats com [[Laudio]], [[Arrasate]], [[Hernani]], [[Etxarri]], o [[Ondarroa]], entre altres, i centenars de regidors. En les Eleccions Europees de [[1987]], va treure 367.000 vots a tot l'Estat (280.000 vots al País Basc). Més de 40.000 als [[Països Catalans]].
En [[1997]], van ser detinguts 23 membres de la Mesa Nacional per "col·laboració amb banda armada", per haver difós un vídeo de presentació de l'anomenada [[
Herri Batasuna es dissolgué per donar pas a la coalició [[Euskal Herritarrok]] l'any [[1998]]. Més tard es crearia el Partit [[Batasuna]] que seria il·legalitzat el 2003. L'independentisme basc va impulsar o recolzar aleshores noves candidaturesi com el [[Partit Comunista de les Terres Basques]] (EHAK), [[Acció Nacionalista Basca]] o [[Demokrazia 3 Milioi]].
Línia 64:
*[[Batasuna]]
*[[Euskal Herritarrok]]
== Enllaços externs ==
* [http://issuu.com/furmanov/docs/30urte_cas Herri Batasuna - 1978-2008. 30 urte... ta aurrera! edició en castellà]
[[Categoria:Partits polítics de França]]
| |||