Barsbay: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
orto + nom àrab
Línia 1:
'''Al-Malik al-Ashraf Abu l-Nasr Barsbay''' o '''Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Barsbay''' (en [[Barsbayàrab]], '''الملك الأشرف أبو النصر برسباي''', ''al-Malik al-Axraf Abū n-Naṣr Barsbāy'') fou sultà [[mameluc]] d'[[Egipte]] del [[1422]] fins a la seva mort el [[1438]].
 
Va ser incorporat al cos de mamelucs sota el sultà [[Barkuk]] (1382-1399) i va obtenir els primers graus en el regnat de [[Shaykh]] (1412-1421). Fou llavors governador de [[Trípoli]]. Per un temps va caure en desgraciadesgràcia i va estar empresonat a [[Markab]] i a [[Damasc]]. En el regnat de [[Tatar]] ([[1421]]), alliberat, va aconseguir una posició de gran influència tot i que el regnat d'aquest sultà fou breu, i després del també breu govern de [[Al-Salih Nasir al-Din Muhammad]] (17211421-17221422) va pujar al tron. Immediatament va fer empresonar al seu rival [[Djanibak Sufi]] que més tard es va poder escapar.
 
Fou malhumorat i cruel. Va prohibir als cristians i jueus l'accés a l'administració (mesura de la que els afectats s'escapaven pagant un suborn). Degut a l'activitat dels corsaris europeus a la [[Mediterrània]] es va prohibir l'entrada al país de qualsevol europeu, i la circulació de monedes europees; també es van crear fortins a les costes i es va equipar una flotilla de naus. El [[1427]] les naus egípcies van desembarcar a [[Xipre]] i es va lliurar una batalla decisiva en la que el rei Jaume fou fet presoner i portat al [[Caire]] on fou passejat per la ciutat carregat de cadenes; va ser alliberat i se li va retornar el regne a canvi d'un tribut anual que en gran part es va dedicar a restaurar monuments a la Meca.
 
Enfrontat als [[Ak Koyunlu]] de l'emir [[Kara Yuluk]], els mamelucs van conquerir per assalt la ciutat d'[[Edessa]] on van cometre tota mena d'excessos que va mostrar l'estat de mínima disciplina de les tropes. Barsbay va reunir un gran exèrcit amb el que va assetjar Amida ([[Diyarbakir]]) però no la va poder ocupar i com que les tropes mameluques estaven descontentes, va haver de pactar. Kara Yuluk va acceptar la proposta de pau i amb una formula poc clara va reconèixer més o menys la sobirania mameluca que no fou mai més que simbòlica. Durant la retirada ([[1433]]) les tropes anaven en complet desordre i més semblava la retirada d'un exèrcit derrotat que d'uns suposats vencedors; la meitat dels soldats es van quedar a Mesopotàmia.
 
[[Shahrukh]] el timúrida va demanar al sultà Baybars de poder cobrir la [[Kaba]] amb un vel, privilegi que tenien els egipcis tradicionalment i que el sultà no va voler cedir. Això va provocar una crisis diplomàtica amb els [[timúrides]].
Línia 11:
En el comerç va convidar als comerciants de l'[[Índia]] a desembarcar les mercaderies al port de [[Djedda]] en lloc de fer-ho a [[Aden]] com fins aquell moment. Però quan ho va aconseguir va exigir als comerciants anar al Caire a pagar les taxes i si no ho feien havien de pagar les taxes amb recàrrec a Djedda.
 
El [[1438]] una epidèmia de pesta va afectar al país i el sultà llavors va aixecar mesures recaptatòries injustes i va fer repartiments de menjar; per por de agafar la malaltia va fer matar als seus dos metges, però no li va servir de res doncs la va agafar igual i va morir el [[7 de juny]] de [[1438]]. El va succeir [[al-Aziz Djamal ad-Din Yusuf]].
 
== Bibliografia ==
Línia 17:
 
[[Categoria:Sultans mamelucs]]
 
[[ar:الأشرف سيف الدين برسباي]]
[[de:Barsbay]]