Comanda de Susterris: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 6:
El [[1030]] existia l'església de Santa Maria de Susterris, al lloc on ara es dreça la presa del pantà. Entre el [[1095]] i el [[1122]] el bisbe Ot d'Urgell cedí, a canvi d'una sèrie de donacions, aquesta església a l'Orde dels hospitalers, que s'establiren a [[Talarn]] i feren de l'església de Santa Maria la seu de la comanda pallaresa de l'orde.
El [[1151]] el comte [[Arnau Mir]] i la seva muller Òria donaren als hospitalers el castell i la vila de Susterris, a més de l'almúnia de Samalomena, amb l'església de Santa Maria de Susterris, confirmant la del 1122 del bisbe Ot. El [[1146]] ja s'hi establia la Comanda, que havia de servir per a reunir i administrar tots els béns que tenien a terres pirinenques. El comanador de Susterris regia també les comandes de [[Costoja (Montferrer i Castellbò)|Costoja]], de la vall de [[Castellbò]], i les d'[[Isot]] i [[Siscar]].
El [[1381]] el lloc de Susterris tenia 7 famílies (uns 35 habitants), i els preveres de Susterris se n'anaren a [[Palau de Noguera]]. El [[1436]] el lloc ja era pràcticament abandonat del tot. La decadència dels hospitalers ja va començar, doncs, al [[segle XV]], però continuaren en aquesta comanda fins el [[1767]], tot i que no hi van residir mai: molt de temps fou [[Talarn]] la residència habitual dels hospitalers. Es coneix la llista de comanadors entre [[1146]] i [[1822]], però cap d'ells residí mai a Susterris. Ja a ran de la decadència de la casa hospitalera, la capella de Sant Joan de Susterris fou dedicada a sant Antoni, que és el darrer nom que rebé aquest temple, i el que el donà a l'embassament.
| |||