Batalla d'Ilerda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 29:
Amb la mort de [[Marc Licini Cras Dives I|Cras]] (53aC) els vincles entre els altres dos membres i adversaris que componien el [[Primer Triumvirat]], [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i [[Juli Cèsar|Cèsar]], quedaven ''de iure'' i ''de facto'' dissolts. Davant la creixent popularitat i poder de [[Juli Cèsar]], el [[Senat Romà]], qui veia aquest general com un potencial dictador amb aspiracions monàrquiques que finiquités la [[República Romana]], va aliar-se en els anys 52-51 aC amb Pompeu, a qui es considerava un mal menor, malgrat ser considerat igualment un enemic de la República. El Senat instigat per Pompeu va obligar Cèsar a transmetre els seus poders al successor designat pel Senat i a dissoldre el seu exèrcit.
Quan Cèsar va assabentar-se del succeït a Roma, va travessar amb les seves tropes el riu [[Rubicó]], límit que marcava el límit entre la [[Gàl·lia]] i [[Itàlia Romana|Itàlia]]. Pompeu qui no podia fer front a les forces de Cèsar se'n va retirar a la [[península Balcànica]], ja que Cèsar li havia impedit la marxa cap a Hispània, on tenia nombrosos efectius militars. Cèsar conscient de l'amenaça que suposaven les set legions lleials a Pompeu, que hi havia a Hispània, va decidir conquerir-la. En aquestes circumstàncies s'emmarca la Campanya de Lleida.
== Campanya de Lleida ==
| |||