Hasan Kücük: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Hasan Kücük''' o '''Hasan Küčük''', també Hasan-i Kuček, '''Hasan-i Kučik''' o Hasan Kučak (حسن کوچک), (vers [[1319]] – [[15 de desembre]] de [[1343]]) fou un príncep [[cobànida]], fill de [[Timurtash Coban]]. Va establir un efímer virtual estat independent a l'[[Arran]] i [[Azerbaidjan]].
El [[1336]] els djalayàrides van posar al tron persa a [[Muhammad Khan]]. Llavors Hasan va provar de reagrupar les forces de la família i va anunciar que el seu pare Timurtash Coban, que gaudia de molts suports entre els ''amirs'', estava viu; un esclau de nom Kara Djari (potser un bastard d'[[amir Coban]]), que hi tenia certa similitud, fou presentat com a Timurtash i la vídua d'aquest el va acceptar. El sultà mameluc Al-Nasr Muhammad, que havia fet executar a Timurtash Coban, va advertir del frau, però no fou escoltat. Els cobànides i els seus partidaris se li van unir. Alguns dels cobànides van abandonar el servei del [[djalayàrida]] [[Hasan Buzurg]], com per exemple [[Pir Husayn]] fill de Shaikh Mahmud i net de Coban. Llavors els revoltats van derrotar a Hasan a Alataq (prop de [[Nakhichevan]]) el [[16 de juliol]] de [[1338]]. La regió de [[Tabriz]] (i tot Azerbaidjan) fou ocupada i Muhammad Khan fou executat.
Llavors Kara Djari va provar d'agafar el poder per a si mateix; va fracassar i va haver de fugir. Hasan Kücük va posar al tron ilkhànida a [[Sati Beg]], germana d'[[Abu Said Bahadur Khan]] i vídua d'amir Coban (estiu de [[1338]]). Un altre pretendent al tron, [[Togha Timur]], que tenia el suport djalayàrida, va sortir del [[Khurasan]] el hivern del [[1339]] contra els cobànides, seguint ordes d'Hasan Buzurg, que marxaria darrera seu per donar-li suport. Llavors Kücük va oferir la ma de Sati Beg a Togha; aquest va enviar unes cartes de complaença a Kücük que aquest va fer arribar a Buzurg, el qual es va sentir traït i va aturar la seva progressió en ajut de Togha; aquest darrer llavors es va veure obligat a retirar-se (juliol de [[1339]]).
Línia 15:
El [[1343]] Yaghi Basti i Malik Ashraf es van reunir de nou a Iraq i van tornar a Fars atacant Shiraz amb el suport del muzaffàrida Muhammad de Yadz. Van conquerir [[Abarkuh]] on van massacrar als seus habitants, però abans d'aconseguir el seu objectiu va arribar la noticia de la mort de Hasan Kücük, i la campanya es va abandonar retornant els dos cobànides a [[Tabriz]] i Muhammad a Yadz. Abu Ishak es va quedar amb Shiraz i Fars (incloent la costa del Golf) a més a més d'Isfahan.
Efectivament al final d'aquest mateix any [[15 de desembre]] de [[1343]] l'esposa de Kücük, Izzat Malik, el va assassinar segons es creu per temor de que es descobrís que li havia estat infidel, en el curs d'una campanya contra Bagdad. No va deixar successor i Malik Ashraf, Yaghi Basti, i Surgan es van disputar l'herència, sent el primer el que es va imposar al cap d'uns mesos de lluita (Surgan va morir a la lluita).
[[Categoria:Cobànides]]
| |||