Blèmies: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Correccions d'estil i ortografia
ort
Línia 3:
[[Dioclecià]] els va reconèixer com a federats i va evacuar Núbia establint la frontera a la [[primera cascada del Nil]]. Als territoris abandonats es va establir un poble procedent potser del sud o sud-oest, que va fundar el regne de [[Ballana]] i que va ser l’embrió del regne de [[Nobàtia]]. Al final del segle III hi hagueren uns anys de guerres amb els blèmies en què romans i aliats van combatre a aquest poble. Els enfrontaments periòdics no van parar durant el segle IV i la primera meitat del V.
 
El [[451]] l’emperador [[Marcià]] va signar la pau amb els blèmies i a canvi d’una petita indemnització i d’alliberar als presoners romans, els blèmies van obtenir el dret a establir-se a Philae on podrien adorar als seus déus pagans (cosa que estava prohibida al Imperi). Finalment, el rei de Nobàtia, Silko, els va derrotar definitivament i quantquan, el [[540]], [[Justinià]] va tancar el temple de [[Philae]], els blèmies que—que encara practicaven la religió egípciaegípcia— no van oposar resistència. Progressivament es van convertir al cristianisme.
 
Els blèmies són els avantpassats dels actuals [[beja]] de [[Sudan]].