Capella Brancacci: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
La '''Capella Brancacci''', situada a l'interior de l'esglèsia de [[Santa Maria del Carmine]] de Florència representa un dels exemples més elevats de pintura del [[Renaixement]]. És el fruit de la col.laboración de dos dels més grans artistes de l'època, [[Masaccio]] i [[Masolino da Panicale]], alo quals ha d'afegir-se la mà de [[Filippino Lippi]], que va acabar l'obra.
==Història==
===La familia Brancacci===
La familia Brancacci posseïa la Capella Brancacci al cap del creuer de [[Santa Maria del Carmine]] des de finals del segle XIV. [[Antonio Brancacci]] va començar una sèrie d'obres en la capella en 1387, però va ser el seu nét Félix, un ric comerciant de seda, un dels líders de l'escena política florentina en la primera meitat del segle XV, que va encarregar al taller de [[Masolino]] la decoració amb frescos amb un cicle d'històries de [[Sant Pere]], el protector de la família. L'elecció de Sant Pere també va ser vinculada a la controvèrsia sobre la recomposició del [[Cisma d'Orient]] i la superioritat del papat basat en la primacia de Pere entre els apòstols perquè la presència d'escenes del [[Gènesi]] (''Pecat Original'' i ''Expulsió del Paradís'') està connectat al tema de la salvació realitzada pel Senyor a través de Pere.
L'encarreg es va fer al 1423 i a tot tardar el 1424 els treballs havien de ser iniciats. Masolino va partir cap a [[Hongria]] el 1425 i el seu ajudant va prendre la direcció de l'obra, que va quear suspesa en el 1427 o 1428, quan Masaccio tornà a [[Roma]], on va morir a l'estiu de 1428.
En Masolino es veu una continuació de la pintura del [[gòtic tardà]], mentre que Masaccio aplica a la pintura les noves teories del Renaixement, com un ús rigorós i expressiu de la llum i la [[perspectiva]], a més d'un enfocament innovador al color (no tant aplicat al dibuix, però elaborat gairebé de doll) i a la composició de les figures. Els dos primers frescos no permeten establir bé el predomini d'un artista sobre l'altre; inicialment, es van influir mútuament, però el geni i la novetat de Masaccio acaben imposant-se. ocupa la part superior.
Amb l'exili de [[Félix Brancacci]] el 1436, a causa de la seva oposició a [[Cosimo de Mèdicci]],el treball quedà inconclús. En 1458, la capella, lliure de totes les referències a la família de la Brancacci va ser rededicada a la [[Verge del Popolo]] i la taula dedicada a la Verge i el Nen, probablement de l'època de la fundació de l'església, el 1268, es col.loca a l'altar. aquesta taula, va ser atribuïda prèviament a [[Coppo di Marcovaldo]] o al [[Mestre de Santa Agata]], mentre que ara parlem amb més cautela d'un [[Mestre de la Madonna del Carmine]].
Només amb el retorn de la família Brancacci a Florència al 1480, la decoració de la capella podria ser completada. Es va encarregar la feina a [[Filippino Lippi]], que va tractar de moderar el seu estil, adaptant la seva paleta a la solemnitat de les figures, de no trencar massa l'homogeneïtat del conjunt. Tanca el cicle de Sant Pere el relleu de l'altar ''El lliurament de les claus'', obra de [[Donatello]] avui en el [[Victoria and Albert Museum]].
[[Categoria: Pintura]]
| |||