Obre el menú principal

Canvis

2.417 bytes afegits ,  fa 10 anys
m
ampliació
== Sultanat de Lahej ==
 
El [[1728]] va ser proclamat xeic dels [[Abdali|asabih]] Fadl I ben Alí ben Fadl ben Salah ben Sallam ben Alí al Sallami al-Abdali, cap del clan o família dels [[abdali]] que va donar nom al poble format per diverses tribus, totes les quequals li van donar suport quan va conquerir Lahej el [[1732]] i es va declarar independent delsdel iman [[zaidita|zaidites]] delde Sanaa al Iemen. Va establir la capital al barri d'Al Hawta a la ciutat de Lahej. Eli [[1839]]no va arribarreconèixer elal capitàimam anglesMansur S.Husayn B.ibn HainesKasim i(+1740); es va signaraliar unal tractatxeic amb el sultà Mushin ben Fadl perde la cessiótribu deldels territoriYafi d'Aden, oni es va establirapoderar una estació pels vaixells anglesos dependent del govern de ld'[[ÍndiaAden. Britànica]]Des de [[Bombai]]. Lael [[colonia d'Aden1732]] va incrementaragafar el seu territori amb comprestítol de terrenysultà. alsEl abdalisultanat iabraçava aqrabiel entre 1868 i 1888, especial amb la comprapaís de l'[[Shaikh OthmanAbyan]] el [[1881]]. El soldanat va més que doblari el seuLahej territori a finals del segle XIX quan va imposar el seu domini sobre la tribu dels Subayha que dominaven el territori a l'oest d'Aden fins a l'estret de [[Bab al-Mandeb]]propi.
El soldanat es va crear el [[1732]] i abraçava el país de l'[[Abyan]] i el Lahej propi. A finals del segle XIX el sultà Fadl va ocupar el país del [[Subayha]], que ocupaven el territori a l'oest i que foren inclosos als dominis del soldanat.
 
Enfrontat després als antics aliats Yafi els va expulsar però en la guerra que va seguir contra aquestos, va acabar mort el [[1742]]. El va succeir el seu fill Abd al-Karim I ben Fadl al-Abdali 1742-1753 que va donar el govern d'Aden a un esclau probablement un eunuc. El [[1753]] el sultà fou assetjat durant cinc mesos a Aden pel xeic dels Hudjriya, Abd al-Rabb, que es va retirar a canvi de diners. A finals del segle XIX el sultà Fadl II ben Abd al-Karim al-Abdali (1777-1792) va ocupar el país del [[Subayha]], que ocupaven el territori a l'oest i que foren inclosos als dominis del soldanat. Ahmed I ben Abd al-Karin al-Abdali (1792-1827) va acollir a Aden a les tropes britàniques que van evacuar l'illa de [[Perim]], dirigides pel coronel Murray, fins que van poder marxar a [[Bombai]] a la Índia ([[1799]]); va fer un tractat de comerç amb Sir Home Popham ([[1802]]); i va rebre la visita de Salt ([[1809]]) i del capità angles S. B. Haines ([[1820]]); el [[1804]] va rebutjar una flotilla pirata [[wahhabita]] que volia atacar a un vaixell britànic ancorat a Aden.
El [[1728]] va ser proclamat xeic dels [[Abdali|asabih]] Fadl I ben Alí ben Fadl ben Salah ben Sallam ben Alí al Sallami al-Abdali, cap del clan o família dels [[abdali]] que va donar nom al poble format per diverses tribus que li van donar suport quan va conquerir Lahej el [[1732]] i es va declarar independent dels [[zaidita|zaidites]] del Iemen. Va establir la capital al barri d'Al Hawta a la ciutat de Lahej. El [[1839]] va arribar el capità angles S. B. Haines i va signar un tractat amb el sultà Mushin ben Fadl per la cessió del territori d'Aden, on es va establir una estació pels vaixells anglesos dependent del govern de l'[[Índia Britànica]] de [[Bombai]]. La [[colonia d'Aden]] va incrementar el seu territori amb compres de terreny als abdali i aqrabi entre 1868 i 1888, especial amb la compra de [[Shaikh Othman]] el [[1881]]. El soldanat va més que doblar el seu territori a finals del segle XIX quan va imposar el seu domini sobre la tribu dels Subayha que dominaven el territori a l'oest d'Aden fins a l'estret de [[Bab al-Mandeb]].
 
A la seva mort el va succeir el seu nebot Muhsin ben Fadl al-Abdali (1827-1839), avariciós i poc hospitalari. El capità Haines va visitar altre cop Aden el [[1835]], i alguns dels seus oficials ven rendir visita al sultà a Lahej. El [[1836]] Aden fou saquejada pels [[Fadhli]] (o Fadli). El [[1837]] un vaixell indi amb peregrins cap a [[la Meca]] fou saquejat a les costes del sultanat i molts peregrins van perdre els seus bens; davant les seves queixes el govern britànic va decidir comprar la península d'Aden per fer-la servir d'escala segura, i es va enviar altre cop a Haines que va concertar un acord (març de [[1838]]) amb el sultà (lloguer per 8700 dòlars l'any) que finalment Mushin no va ratificar (octubre de [[1838]]). Llavors els britànics van bloquejar el port i el gener de [[1839]] hi van desembarcar. El sultà va fugir a Lahej i el febrer, junt amb altres xeics, va signar un tractat de pau que establia la cessió en arrendament del territori d'Aden, on es va establir una estació pels vaixells anglesos dependent del govern de l'[[Índia Britànica]] de [[Bombai]]. El juny de [[1839]] el sultà va intentar la reconquesta i llavors els britànics van suprimir l'arrendament.
 
El maig de [[1840]] i el juliol de [[1841]] el sultà ho va tornar a provar sense èxit. Els àrans van construir un fort i van tallar les comunicacions de la ciutat cap al interior. Finalment el sultà va acceptar un acord i el febrer de [[1844]] Mushin va visitar Aden i va rebre el pagament d'una anualitat. El novembre següent el sultà va morir a Lahej.
 
La [[colonia d'Aden]] va incrementar el seu territori amb compres de terreny als abdali i aqrabi entre 1868 i 1888, especial amb la compra de [[Shaikh Othman]] el [[1881]]. El soldanat va més que doblar el seu territori a finals del segle XIX quan va imposar el seu domini sobre la tribu dels Subayha que dominaven el territori a l'oest d'Aden fins a l'estret de [[Bab al-Mandeb]].
 
Lahej fou ocupat pels britànics el [[1873]] davant l'amenaça dels otomans. Des llavors va estar sota control britànic de facto però fins el [[1887]] no es va signar el primer tractat de protectorat, encara que els otomans no van renunciar a la sobirania. El otomans van envair la regió el [[1915]] i van arribar fins a Lahej, i el sultà Alí fou afusellat per cooperar amb els britànics ([[4 de juliol]] de [[1915]]); els anglesos van recuperar la ciutat dos setmanes després ([[21 de juliol]] de 1915), per tornar-la a perdre el [[21 d'agost]] següent; no la van recuperar fins el [[1918]] quan la sobirania otomana es va declarar abolida, i el protectorat va entrar en vigor amb plena força.
116.063

modificacions