Districte d'Akola: diferència entre les revisions

Aquest territori esse suposa conquerit per [[Ala al-Din Khalji]] de [[Delhi]] el [[1294]] en la seva expedició al [[Dèccan]] però a la seva mort els hindús van reafirmar la independència i foren combatuts fins que el [[1319]] el darrer defensor, el raja de [[Deogarh]], fou derrotat. Després hi va governar la dinastia [[Bahmànida]] ([[Imashàhides]]) independitzada de Delhi, i van seguir els sultans d'[[Ahmadnagar]] ([[Nizamshàhides]]) del [[1572]] fins el 1594-1596 quan fou conquerida per [[Akbar el Gran]] i tot el Berar esdevingué província de l'[[Imperi Mogol]].

A la mort d'Akbar un home d'origen abissini, Malik Ambar, es va apoderar de la zona i governava el [[1612]] però no va aguantar gaires anys. El [[1671]] els marathes van assolar la zona dirigits pel general Pratap Rao (al servei de Shivaji), i van arribar fins a Karanja; el territori els fou cedit en feu el [[1717]] pels ministres de l'emperador [[Farrukhsiyar]], però el [[1724]] Asaf Jah I Nizam al-Mulk, virrei del Dèccan, va derrotar als partidaris de Farrukhsiyar i va incorporar Berar al seu govern en el que es va fer independent. La resta del segle fou una lluita continua de Nizam i els seus successor contra els marathes per elspels tributs de la província. Vers 1734 els marathes dominaven la província; el cap maratha Shahu (successor de Shambaji) poc abans de morir el 1749, va designar al peshwa com a cap dels marathes però la derrota a la tercera batalla de Panipat el 1761 va liquidar el poder del peshwa si be encara van poder conservar Berar.

A la batalla d'Argaun (Adgaon o Argaon), a 58 km al nord d'Akola, el general Arthur Wellesley vaderrotà derrotat alsels marathes de Raghuji Bhonsle ([[28 de novembre]] de [[1803]]) a la [[Segona Guerra Maratha]] i el districte d'Akola com a part del Berar, fou transferit al Nizam ([[1804]]). La resta li fou transferit al final de la guerra dels pindaris. Els marathes van continuar oposant-se al nizam i el [[1841]] Moghat Rao es va revoltar i va posar la seva bandera a Jamod al nord del districte d'Akola, però sense continuïtat; el [[1849]] sota Apa Singh, va ser necessària la intervenció britànica per posar fi a la lluita.

Pel tractatstractat signat el [[1853]] i complementat el [[1861]] el Nizam va cedir Akola i altres districtes de Berar als britànics per pagar amb els seus impostos i taxes lael deute del contingent d'Hayderabad, i els futurs pagaments d'aquesta força; en aquest moment Berar estava dividit en dos tashil: Nord i Sud. Akola formà part de la província de Berar, secció de [[Haidarabad Assigned Districts]], sota administració del resident d'Haidarabad (Hyderabad o [[Hayderabad]]); el [[1857]] es va modificar i es van formar els dos districtes de West Berar i East Berar i el primer tingué capital a Akola, (el segon a Amravati)el. El territori tenia manca d'aigua i patia greument els períodes d'escassetat, destacant l'any de fam de [[1862]] quan es va perdre gran part dels ramats del districte; les epidèmies de colera foren comuns. El [[1864]] es va crear el [[districte de Buldhana]] amb part del districte de West Berar; el [[1875]] un altra part del districte va formar el districte de Washim. Els límits dels tashils foren completament reformats el 1905: el tashil de Murtizapir va passar al nou districte d'Akola, (abans era part del de Amravati), i en canvi els tashils de Khamgaon i Jalgaon van passar del districte d'Akola al de Buldhana; el districte de Washim va desaparèixer i els tashils de Washim i Mangrulpir foren units al districte d'Akola. Ja no hi va haver més canvis rellevants fins després de l' independència. La superfície del districte era de 6.889 km2 amb una distanciadistància màxima de nord a sud de 115 km i d'est a oest de 101; el formaven 94 pobles amb una població el [[1881]] de 592.792 habitants i capital a Akola a la riba del Morna. El districte estava subdividit en 5 ''talukas'': Akola, Akot, Balapur, Jalgaon i Khamgaon. La població era de majoria hindú (539.068 contra 49.337 musulmans). Els membres de tribus eren 7.160 majoritàriament hindús. Per casta hi havia 207.253 kunbis (pagesos hindús), 66.781 mahars, 53.421 malis, 18.632 brahmans, 10.922 rajputs i 178.694 d'altres castes. Els oficis principals apart de pagès eren comerciants i treball domèstic; hi havia 271.815 persones qualificats com de treball indefinit o no productius. Les ciutats principals eren: Akola (16.614 habitants el 1881); Akot (16.137); Khamgaon (12.390); Balapur (11.244); Jalgaon (10.392); Shegaon, (11.079); Patur; Hiwarkhed; Wadegaon; Barsi Takli; Jamod; Sonala; Argaum (Argaon); i Pinjar; de totes aquetes [[Akola]], [[Khamgaon]] i [[Shegaon]] eren municipalitats. Les llengües principals eren el [[marathi]] i el [[urdú]]. La terra no era propietat sinó possessió del cultivador i es pagava una renda per aquesta possessió; els britànics van instal•larinstal·lar progressivament un millor sistema amb dret d'herència pel posseïdor i arrendaments de 30 anys. Encara es conserven quatre forts importants a la història del districte: Narnala, Akot, Akola i Balapur. El districte fou administrat per un Subcomissionatsubcomissionat amb 5 comissionats assistents, 5 tashildars, 4 magistrats honoraris, un cirurgià civil, un superintendent de policia (la policia tenia 92 oficials i 470 homes), i un enginyer executiu. El [[1881]] hi havia 254 escoles on estudiaven 9.629 alumnes. Els dispensaris eren 7 i van atendre més de 46.000 pacients.

Després de la independència el districte fou inclòs a [[Madhya Pradesh]] i després de la reorganització de [[1956]] a l'[[estat de Bombai]], després (1960) reanomenat [[Maharashtra]]. El juliol de [[1998]] el territori del districte es va dividir per formar altre cop el districte de Washim.