Govern txecoslovac a l'exili: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Finalització "Traducció de la setmana" - Falta esmenar la plantilla d'antic estat |
||
Línia 1:
{{Infotaula d'antic estat
|native_name = ''Prozatímní státní zřízení československé''
Linha 59 ⟶ 57:
==Planificant el futur==
L'Acord de Munic s'havia precipitat per les activitats subversives dels alemanys dels Sudets.
Durant els darrers anys de la guerra, Beneš va treballar per resoldre el problema de la minoria alemanya i va rebre el consentiment per part dels Aliats per mirar de traslladar la població alemanya dels Sudets un cop acabada la guerra. La Primera República s'havia compromès amb una política occidental en asumptes exteriors. L'Acord de Munic en va ser el resultat. Beneš va decidir enfortir la seguretat txecoslovaca respecte un futur atac alemany a través d'aliances amb [[Polònia]] i la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]]. Tot i això, la Unió Soviètica es va oposar a un pacte a tres Txecoslovàquia-Polònia-Unió Soviètica. El desembre de 1943, el govern de Beneš va signar un tractat amb els soviètics.
==Post-guerra==
L'interés d'en Beneš en mantenir relacions amistoses amb la Unió Soviètica era motivat també pel seu desig d'evitar un cop comunista a Txecoslovàquia per part dels soviètics després de la guerra. Beneš va treballar per obtenir la colaboració dels comunistes txecoslovacs exilitats al Regne Unit amb el seu govern, oferint-los concessions de gran abast, incloent la nacionalització de la indústria pesada i la creació de comitès locals populars després de la guerra. El març de 1945, va otorgar posicions clau del seu gabinet a comunistes txecoslovacs exiliats a Moscou.
== Referències ==
| |||