Cataònia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Recat, Replaced: [[categoria:Regions romanes → [[Categoria:Territoris del món romà
m Antígon el borni|
Línia 3:
Estava rodejada de muntanyes: al nord i oest l'[[Antitaure]], al sud i est l'[[Amanus]]. El principal lloc poblat era Comana, a la vora del riu Sarus, riu que neix al Antitaure i va cap a Cilícia. Un altra riu de la regió es el [[Pyramus]] que segueix la mateixa direcció. No hi havia cap ciutat però sí fortaleses com Azamora i Dastarcum, properes al riu Carmalas (potser l'actual Charma Su) afluent del Pyramus, i un temple important dedicat a [[Apol·lo]]. Altres punts esmentats pels historiadors son Cabassus (no s'ha localitzat), [[Cybistra]] i ''Claudiopolis Cucusus'' (actual Goksun a la vora del riu Goksu, afluent del Pyramus).
 
Cataònia fou part de la satrapia de [[Cilícia]] durant el domini persa. Va passar a [[Alexandre el gran]] ([[334 aC]]), [[Perdicas d'Orèstia]] ([[322 aC]]), [[Antígon el borni|Antígon]] ([[321 aC]]) i [[Seleuc I Nicàtor]] ([[301 aC]]). Fou part del [[Imperi Selèucida]], i del [[244 aC]] fins al [[227 aC]] va estar al menys nominalment sota la branca col·lateral formada per [[Antíoc Hierax]], essent llavors ocupada temporalment per Pèrgam del [[227 aC]] fins vers el [[225 aC]] en què va tornar als selèucides. El [[164 aC]] Tolomeu, governador (sàtrapa) de [[Commagena]] (al est de Cataònia) es va fer independent, però Cataònia va restar fora protegida per les muntanyes. El [[84 aC]] va ser dominada algun temps per [[Tigranes el gran]] d'[[Armènia]]. El [[64 aC]] va passar a [[Roma]] (amb [[Síria (província romana)|Síria]]) i [[Gneu Pompeu]] va fer una reorganització administrativa, i des llavors fou transferida a Capadòcia, la història de la qual va seguir en endavant.
 
==Pàgines relacionades==