Inversió musical: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
La '''inversió''' -igual que la [[retrogradació (música)|retrogradació]]- és una tècnica de [[composició musical]] que permet crear una melodia derivant-la d'una altra, i que consisteix a ''llegir-la'' o interpretar-la girant-la segons un eix de simetria horitzontal, imaginar que es pot posar en qualsevol lloc del pentagrama. Així, en clau de sol, si disposem l'eix de simetria al centre, a la tercera línia, al si, la inversió del do4 és el la3, i la del mi3 és el fa4. De manera semblant, un [[interval]] de tercera menor descendent , en la inversió es converteix en una de tercera menor ascendent.
 
L'aplicació d'aquesta tècnica és especialment important en el [[contrapunt]], quan es fan sonar ambdues melodies -l'original i la seva inversió- combinades, ja sigui en un [[cànon (música)|cànon]], en una [[fuga]] o en algun altres tipus de composició [[polifonia|polifònica]] imitativa, perquè s'entén que la inversió és una ''imitació'' de la melodia original, malgrat que molt sovint l'oïdaorella no ho capti així, fet que li dóna un valor afegit.
 
Aquesta tècnica va ser especialment emprada en l'època de màxim esplendor del [[contrapunt]], i sobretot pels compositors que mostraren més mestratge i voluntat contrapuntística, entre els segles [[segle XV|XV]] i [[segle XVIII|XVIII]], i va ser recuperada l'any [[1923]] per [[Arnold Schönberg]] en el seu mètode de composició anomenat [[dodecafonisme]] com una tècnica molt més essencial i important del que ho havia estat en el contrapunt clàssic.