Minas Mórgul: diferència entre les revisions

Quan Eàrnur va esdevenir Rei de Góndor el 2043, el rei Bruixot va desafiar-lo a un combat singular per tal de poder acabar la disputa que havia començat a la Batalla de Fórnost uns anys abans. El 2050 Eàrnur va acceptar un segon desafiament, va cavalcar amb un contingent de cavallers fins a Minas Mórgul i mai més se'n tornà a saversaber res.

Quan [[Frodo Saquet]], [[Samseny Gamgí]] i [[Gòl·lum]] van passar per davant de la ciutat en el seu camí cap a Círith Úngol, l'[[Anell Únic]] gairebé va aconseguir fer córrer a Frodo cap a les portes de la ciutat. Mentre pujaven per les escales de Círith Úngol van veure com una llum rojencarogenca emergia de Bàrad-dûr com a senyal de què l'atac havia de començar, i immediatament després una flamerada similar d'un blau intens va sorgir de Minas Mórgul.

Quan l'Exèrcit de l'Oestat va passar per davant de la vall de Mórgul per presentar l'última batalla a la Porta Negra, van destruïrdestruir el pont que duia a la ciutat i van calar foc als camps. Les forces d'[[Àragorn]] no van trobar oposició, ja que tota la guarnició de Minas Mórgul havia mort a la [[Batalla dels Camps de Pélennor]]. El [[Príncep Ímrahil]] de Dol Àmroth va proposar d'atacar Mórdor a través de Minas Mórgul, però d'altres temeren que els horrors de la vall aterrarien els homes de GondorGóndor. Gàndalf també sabia que el portador de l'Anell havia passat per allí, de manera que no volia que l'atenció de Sàuron es centrés a la vall.

Després de la Guerra de l'Anell, quan Àragorn va ser coronat com a Rei Eléssar, va nomenar [[Fàramir]] el Príncep d'Ithílien. Fàramir va establir-se a Emyn Arnen, i la ciutat de Minas Mórgul va ser arrassadaarrasada per ordre del rei.