Sagristia Vella: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
La Sagristia Vella a la [[Basílica de San Lorenzo]] a [[Florència]], és una de les obres mestres de [[Filippo Brunelleschi]] i de l'arquitectura del [[Quattrocento]].
Nascuda com sagristia de l'església avui dia es pot considerar més aviat una capella dedicada a [[Sant Joan Baptista]], mentre que la sagristia té la seva pròpia entrada al costat oest.Va ser denominada ''vella'' després de la costrucció de la [[Sagristia Nova]] de [[Miquel Ángel]]. [[Brunelleschi]] la va realitzar entre 1421 i 1428, uns anys després d'haver treballat en la sagristia de '''Santa Trinita''', i va ser recolzada en aquesta tasca pels [[Mèdici]], en particular per [[
Es tracta d'una petita construcció de planta quadrada amb l'altura igual a l'amplada, que forma un cub, rematat per una cúpula semiesfèrica amb llanterna, dividida amb nervis. S'obre un petit absis quadrat rematat per una petita cúpula decorada amb un fresc amb el tema de les constel.lacions.
Notable és el joc de colors, a més de l'habitual guix blanc dels nervis en pedra arenisca, també s'enriqueix amb detalls en color ocre (o or), vermell i blau:
* A la cornisa, trobem un fris amb decoració de querubins i els serafins en un motlle fet en terracota vitrificada.
Linha 21 ⟶ 19:
* Per sobre de la porta dos fornicules en estuc policromat amb les estatues de ''Sant Llorenç'' i ''Sant Esteve'' a l'esquerra i de ''Sant Cosme'' i ''Sant Damià'', a la dreta, del mateix autor.
La decoració està perfectament incorpora en l'estructura arquitectònica com per formar un tot harmoniós. Els números que es repeteixen en les proporcions de l'estructura són els quatre i els tres amb les seves combinacions matemàtiques, en un proporció que la tradició judeocristiana identifica amb la perfecció.
Els frescos de la volta de la cúpula en l'absis cosmològic descriu la situació del Sol i les constel.lacions, tal com va aparèixer a Florència en la nit del 4 de juliol de 1442. Se suposa que el cel estava pintat per l'eclèctic pintor-decorador [[Giuliano d'Arrigo]], anomenat [[Pesello]].
Obra signada de [[Verrocchio]] és el monument funerari a [[Giovanni]] i [[Piero de Mèdici]], els fills de [[Cosme el Vell]], encarregat en 1472 pels fills del mateix Piero, [[Llorenç el Magnífic]] i [[Julià de Mèdici]]. També hi ha la tomba de [[Giovanni di Bicci]] de Mèdici, el pare de Cosme, sota l'altar major. Aquests monuments estan dissenyats per ser complement de l'arquitectura.
[[Categoria:Florència]]
| |||