Ànbassa ibn Suhaym al-Kalbí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot elimina tags – i —
m Bot: substitució ’ -> ', “ i ” --> ", l•l -> l·l
Línia 3:
Nomenat l'agost del [[721]] pel valí d'[[Ifríqiya]], [[Yazid ibn Abi-Múslim]], per tal d'acabar amb la interinitat d'[[Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí]].
 
Va enviar durant tres anys seguits expedicions a [[Septimània]], alguna potser sota el comandament del mateix Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí, però no va poder sotmetre ni Carcassona ni Nimes, perquè els soldats només els preocupava el boti i conquerir una vila emmurallada requeria esforços i sacrificis. Des del seu nomenament, Anbassa va doblar els impostos als cristians i va ordenar confiscacions als jueus, el que va provocar descontentament i fins i tot revoltes. El 722 un noble que no volia pagar impostos es va escapar a la muntanya amb un grup de fidels i va fer una emboscada a la patrulla que l'empaitava, matant-los a tots. Desprès es devia fer córrer el rumor d'una gran victòria i de la intervenció de Déu a l'afer i més cristians se li van unir, estenent-se la rebel·lió com una bassa d'oli. El duc de [[Cantàbria]], [[Pere de Cantàbria|Pere]], que segurament governava la regió com a vassall i havia estat abans duc de la [[Tarraconense]], també s’afegís'afegí a la revolta amb els seus muntanyencs; l'any següent, [[723]], es revoltaren els vascons; i el [[724]] la regió d'[[Aragó]] cap al [[Sobrarb]].
 
També en aquest temps hi van haver conflictes politics derivats de la mort del [[califa]] [[Yazid I]] i de la successió del seu germà [[Hixam I]]. Finalment, el [[725]], Anbassa va assumir personalment el comandament i, sortint des de [[Narbona]], es dirigí a [[Carcassona]] i la va rendir. Llavors Anbassa es va dirigir a l'altra punta de Septimània i va sotmetre [[Nimes]]. Milers de refugiats ''[[hispanii]]'' van passar al regne dels francs.