Angelo Poliziano: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: pl:Angelo Poliziano
m Bot: substitució ’ -> ', “ i ” --> ", l•l -> l·l
Línia 3:
 
== Biografia ==
Va perdre el seu pare en una ''vendetta'' i als deu anys va marxar a Florència a fer estudis; nen prodigi, de sorprenent sensibilitat, al cercle [[Mèdici|mediceo]] va aprendre [[llatí]] i [[grec]] amb notables [[filòleg]]s; als setze anys podia escriure versos en grec i als divuit va traduir els llibres II, III, IV i V de l’l'[[Ilíada]] a [[hexàmetre]]s llatins, deixant enrere els intents previs de [[Leonardo Bruni]] i [[Lorenzo Valla]]. Això va atreure l'atenció de [[Llorenç el Magnífic]], que li va fer de secretari privat seu el [[1473]].
 
Traduir a més al llatí l'Enchiridion d'[[Epictet d'Hieràpolis]], el Càrmides de [[Plató]] i algunes Històries d'[[Heròdot]]. Va ser el primer filòleg occidental que va poder rivalitzar amb els immigrants grecs al coneixement del grec clàssic; també va ser el primer que va introduir esmenes a textos grecs clàssics. A partir de [[1480]], va començar a donar classes de literatura grega i llatina. Alguns dels que van assistir a les seves classes van ser [[Miquel Àngel Buonarroti]], l'erudit alemany Johannes Reuchlin, i els humanistes anglesos Thomas Linacre i William Grocyn. Posseïa, segons sembla, un encant irresistible. Va ser tutor dels fills de Llorenç el Magnífic, que va ser amic seu i el seu protector. Poc després de la seva mort, va morir el mateix, en plena invasió francesa de la [[Toscana]].