Antonin Perbòsc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Bot: substitució ’ -> ', “ i ” --> ", l•l -> l·l
Línia 1:
'''Antonin Perbòsc''' (Labarta, Baix Carcí, [[Llenguadoc]] 1861 - [[Montalban]] 1944) ha estat un gramàtic i escriptor [[occità]]. Pedàgog i bibliotecari, va ser amic de [[Jean Jaurès]] i influït pel [[parnassianisme]]. Contribuí com a lingüista a la tasca de depuració de la llengua occitana i per a restituir-li la seva grafia clàssica. El [[1889]] publicà un article a la revista ''Mount Segur'' on presentava les tesis d’unificaciód'unificació lingüística. Amb aquesta idea, amb [[Prospèr Estieu]] (1860-1939) fundarien el [[1904]] l’l'[[Escòla Occitana]], encara que no entraria en funcionament fins el 1919, i fins el 1920 no publicarien el primer esbós de gramàtica occitana unificada, basada en la llengua dels trobadors, però només amb projecció a [[Tolosa de Llenguadoc]] i al Llenguadoc. Alhora, s’haviens'havien d’enfrontard'enfrontar, per una banda, amb el mistralisme a ultrança dels provençals [[Pèire Devoluy]] i [[Suly-Andrièu Peyre]], i amb la gascona [[Escolo Gaston Febus]], que tenia idees pròpies sobre la gramàtica.
 
Com a escriptor, ha escrit poesia, abundosa i serena, amb un llenguatge magnífic, recolzat en la tradició popular. Partint de la temàtica [[Felibritge|felibrenca]], en transforma la ideologia i crea una cosmogonia pròpia. Les seves recerques etnogràfiques li fan adoptar un to familiar que palesa la seva il·lusió davant el món i la vida amb versos d'una riquesa i una plasticitat extraordinàries.
Línia 13:
* ''Lo libre dels ausèls'' (1924)
* ''Psophos'' (1925),
* ''Les langues de France a l’ecólel'ecóle'' (1926) estudi
* ''Second libre dels ausèls'' (1930)
* ''Fablèls'' (1936)