Ariet: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Història: Correcció de barbarisme semàntic: espessor (qualitat d'espès) --> gruix (dimensió)
m Bot: substitució ’ -> ', “ i ” --> ", l•l -> l·l
Línia 19:
== Història==
 
L''''ariet cobert''', una màquina desenvolupada al [[Pròxim Orient]] durant les campanyes del segon [[Imperi Assiri]], va ser el sistema més emprat per batre els murs d'una ciutat. Existien diversos models, segons mostren els relleus dels palaus de [[Tiglath-Pileser III]] en els quals es pot veure la representació d’und'un ariet de doble punta actuant sota la protecció d'arquers, i [[Senaquerib]], en què un ariet mòbil actua contra torres i muralles.
[[Fitxer:Assyrianbatteringram.jpg|thumb|200px|<center>Ariet asiri.]]
[[Diodor de Sicília]]<ref>Diodoro Sículo, ''Biblioteca histórica'', XII, 28.</ref> comenta que l'ariet va ser emprat per primera vegada a [[Antiga Grècia|Grècia]] durant el setge de [[Samos]] pels atenesos, el [[440 aC]], sent el seu inventor Artemon de [[Clazòmenes]], enginyer al servei de [[Pericles]], <ref>[[Plutarc]], ''Vida de Pericles'', XXVII, 3</ref> encara que diverses fonts descriuen l’úsl'ús de carcasses de fusta per aproximar-se a les fortificacions, en dates anteriors, com en el setge d’d'[[Elis]]. <ref>[[Xenofont]], ''Hel·lèniques'', III, 1, 7</ref>
 
L'ariet, protegit per algun element, com una coberta reforçada amb pells per augmentar el seu gruix o impedir l'expansió de líquids inflamables, i sobre el que s'abocava aigua per impedir la combustió, era una estructura de balancí, dotada o no de rodes, que podia colpejar repetidament un punt del mur fins a aconseguir trencar la seva estabilitat.
Línia 27:
L'exèrcit [[cartaginès]] va emprar profusament els ariets contra [[Sagunt]] aconseguint fer caure, segons escriptors clàssics com [[Titus Livi|Livi]],<ref> [[Titus Livi]], ''Historia de Roma desde su fundación'', XXI, 7-8</ref> una gran part dels murs ja des dels primers moments del setge, sense aconseguir, tot i així, que conquerissin la ciutat.
 
Al mateix temps que els cartaginesos introduïen l'ariet a la Mediterrània central<ref> [[Marc Vitruvi Pol·lió]] arribà a afirmar, incorrectament, que l’arietl'ariet era una invenció cartaginesa. ''De Architectura'', X, 13, 1.</ref> es van desenvolupar les tècniques per a dificultar-ne el seu ús.
[[Enees Tàctic]] descriu diversos sistemes destinats a impedir que els ariets colpegin contra els murs,<ref>Enees Tàctic: ''Poliorcética'', XXXII, 3-5.</ref> procediments que no són, tanmateix, originaris de Grècia, ja que ja estan representats en els relleus de la ciutat assíria de [[Nimrud]] corresponents al regnat de Senaquerib (883-859 aC)