|
'''Arshak II''' fou rei d'[[Armènia]] del [[350]] al [[368]].
Arshak II va donar el seu favor a la família dels [[Mamikonian]], proscrita pel seu pare, i que s’haviens'havien exiliat a Taiq.[[ Vardan Mamikonian]] i [[Vasak Mamikonian]] van ser restablerts als seus honors i el darrer fou nomenat ''[[sparapet]]'' (generalíssim) i la família també va tenir el càrrec de ''stratelat''. Un altra família que va tenir el favor reial foren els Gnuni o Kenuni.
La guerra de Roma amb els perses, que s’havias'havia iniciat el 338 i que fins el 350 es va limitar a setges a Singara (Sindjar) i Nisibe, no havia afectat encara a Armènia que va mantenir la neutralitat. Arshak en canvi fou sol·licitat per [[Shapur II de Pèrsia]]. Estant el rei a la cort persa, una ofensa patida per Arshak va fer reaccionar al seu acompanyant [[Vasak Mamikonian]] que va matar al oficial persa que havia fet l’ofensal'ofensa. El rei persa va fingir que felicitava a Vasak per la seva lleialtat. Arshak va acabar jurat fidelitat al rei de Pèrsia, jurament que va haver de fer sobre els Evangelis. Arshak no va tardar a fugir de la cort persa i retornat al seu país va renunciar a l’aliançal'aliança amb els sassànides seguint el consell de Vasak que encapçalava el partit proromà, mentre el seu germà [[Vardan Mamikonian]] encapçalava als partidaris dels perses.
El [[353]] Nersès I el gran, net de [[Gregori el Il·luminador]], tornà a ser patriarca (tenia 27 anys) fins a la seva mort el 25 de juliol del 373 (menys una retirada de 4 anys). Sa mare era germana del rei [[Tigranes VII d'Armènia]], i estava casat amb a una princesa dels Mamikonian (amb la que va tenir un fill que fou Sant Sahak). Era senyor hereditari d’Ashtishatd'Ashtishat. Enfrontat al rei, fou substituït (359-363) per Sahak de Manazkert conegut per Tshonak, probablement mes comprensiu amb la dinastia reial.
Arshak va fundar la ciutat d’Arshakavand'Arshakavan que va poblar amb tota classe de criminals als que va perdonar a canvi del seu establiment allí. Nersès va condemnar aquests fets i després la ciutat fou assolada per una epidèmia (segons [[Fauste de Bizanci]]) o per un atac dels perses (segons [[Moisès de Khoren]]).
Vers el [[360]] Procopi esmenta que Arshak va tornar a l’aliançal'aliança persa i va fer la guerra a la regió de Nisibe al costat dels perses. L’escrivàL'escrivà Antoni Marcel·li diu que l’emperadorl'emperador Constanci el va demanar el 360 que es poses al seu costat i Arshak va jurar fidelitat als romans. Després d’aixòd'això Arshak es va casar am Olimpies, filla d’Ablabid'Ablabi, antic prefecte del pretori, que havia estat promesa de Constant, germà de Constanci. Shapur II va intentar fer tornar al rei a l’aliançal'aliança persa amb regals luxosos però Arshak va restar fidel a Roma. Llavors dos dels mes poderosos, Merujan Ardzruni i [[Vahan Mamikonian]], van passar a Pèrsia amb Shapur II (310-379) i es van convertir al mazdeisme. Un d’ellsd'ells es va casar amb una princesa sassànida.
El [[362]] va enviar una ambaixada al emperador [[Julià l'apostata]] que acabava de succeir a Constanci. Julià va iniciar la guerra contra Pèrsia i li va encarregar a Arshak de fer una operació de distracció cap a la Xiliocome, districte de [[Mèdia]], mentre l’emperadorl'emperador atacava Ctesifon ([[363]]), però Julià va morir d’unad'una ferida en un combat i el seu successor Jovià, ve retrocedir i va abandonar les conquestes fetes ([[Singara]], [[Nisibe]] i les cinc províncies mes enllà del Tigris ([[Arzanene]], [[Moxoene]], [[Zabdikene]] o regió de Finik, [[Rehimene]] a la confluència entre el Bohtan Su i el Tigris, i [[Gordiene]]). A mes Jovià va pactar amb els perses que Arshak no podria rebre ajuda romana en el futur.
Els atacs perses al següent any, per la part de la frontera a la zona de Ganzak ([[Gandja]]) i a [[Vanand]] i [[Basean]], foren rebutjats pel rei i per Vasak, fins a la traïció de Merujan Ardzruni, que va guiar als perses cap Armènia, i van atacar pel sud per Altzniq i Dzophq, van saquejar les tombes reials i van ocupar [[Tigranocerta]] els habitants de la qual foren fets presoners; els Àngel van resistir al oest de Dzophq però tot i això el perses van poder ocupar el castell de Kamakh-Ani al Daranaliq; segons Fauste de Bizanci, poc després Vasak va sorprendre als perses i va alliberar als presoners i va recuperar els ossos dels reis i es va refugiar a una fortalesa inaccessible al Altzq prop de l’Araratl'Ararat; després molts nakharars van abandonar al rei (els prínceps de l’l'[[Altzniq]], [[Korduq]], [[Timoriq]], [[Artzakh]] i algun altra.
El rei va fer matar molts nakharars (nakhararq) incorporant les seves terres a la corona. Els mes afectats foren els Kamsarakan de Shirak i Arsharuniq (amb les ciutats d’Artagersd'Artagers o Artageras i de Eruandashat) si be un membre de la família que es va salvar va recuperar després les terres familiars. Igualment va fer matar al seu nebot Gunel (Gnel) i es va casar amb la seva dona [[Pharantzem]] (+380) filla d’Andokd'Andok de [[Siunia]]. La reina es va desfer (enverinant-la) de la seva rival, la reina Olimpies, la romana que fou la primera dona d’Arshakd'Arshak. També va fer matar a Vardan Mamikonian (amb la complicitat del germà d’aquestd'aquest Vasak) al seu castell d’Erakhanid'Erakhani al Taiq. La fortalesa d'Artagers fou reforçada pel rei que en va fer la seva residencia.
El patriarca Narsès va intentar reconciliar al rei amb els nobles revoltats i favorables a Pèrsia però sense èxit. Shapur, coneixent les dificultats del rei al seu país, i que no podia tenir ajut de Roma, el va cridar a la seva cort, amenaçant-lo, si no hi anava, de reprendre la guerra, però si hi anava li oferia garanties. Arshak i Vasak Mamikonian van anar a Pèrsia, i aviat el rei fou empresonat a Aniutx (el Castell del Oblit) al [[Khuzestan]] i Vasak fou torturat i mort i la seva pell exposada al Castell del Oblit ([[368]]). Fauste de Bizanci afegeix que fou cegat i que després de ser empresonat a una fortalesa anomenada Agabana va morir de les tortures que si li van fer (com que Moisès de Khoren dona després del [[363]] com a data en què el rei Tigranes VII va ser cegat, cal pensar en una confusió entre el pare i el fill).
Així el [[368]] Armènia es va convertir en una província persa governada per l’eunucl'eunuc Cilax i per Artabà o Artaban (anomenat també per Marcel·li com a Karen). La reina Pharantzem es va refugiar a la fortalesa d’Artakertd'Artakert o Artagers a la província d’Arshauroniqd'Arshauroniq amb el tresor reial, va subornar (seduir) a Cilax i a Artaban i amb el seu ajut va posar en fuita a les forces perses. La reina va enviar al seu fill gran [[Pap d'Armènia|Pap]] (fill d’Arshakd'Arshak II) a territori romà on li fou assignada residencia a [[Neocesarea]] al [[Pont Polemoniac|Pont]].
[[Categoria:Reis d'Armènia]]
| 