Bacarà: diferència entre les revisions

[[Fitxer:au bac.jpg|thumb|Una partida de bacarà segons [[Albert Guillaume]]]]El '''bacarà''' es una família de jocs de naips llur objectiu se sumar nou punts o acostar-s’his'hi. Hi ha tres modalitats diferents: punt i banca, ‘chemin-de-fer’fer' i ‘baccara banque’banque'.

Es desconeix la procedència d’aquestd'aquest joc i les teories sobre el seu origen son contradictòries. Segons algunes fonts, es tracta d’und'un joc napolità del segle XVI; altres afirmen que es una evolució del [[pai-gow]] xinès. Malgrat tot és a [[França]], a principis del segle XIX, quan el bacarà s’implantas'implanta en [[casinos]] i partides elegants.

El bacarà es juga amb dos, tres, sis o vuit baralles de naips francesos. Totes les cartes puntuen el seu valor nominal excepte els deus i les figures que valen cero. L’asL'as val 1. Només importen les unitats, el número de les desenes cau. Per exemple: una mà amb un 5 i un 4 val 9 (5 + 4 = 9), una altra mà amb 7 i 8 val 5 (7 + 8 = 15 = 5). La primera mà guanya sobre la segona. En aquest joc no es possible passar-se.

Joc de cercle que enfronta, per torn, un banquer contra la resta de punts (jugadors). El banquer proposa una aposta que la resta de jugadors han d’igualard'igualar. Després el banquer alternativament reparteix les cartes tapades: dos pels punts i dos més per la banca. Una tercera carta serà repartida depenent de la suma de les dues primeres cartes dels punts:

* amb 8 o 9 (jugada natural) els jugadors destapen les cartes i les comparen amb les de la banca. En aquest cas cap carta addicional es repartida. Guanya qui tingui 9 o més s’his'hi acosti.

Si no s’esdevés'esdevé cap ‘jugada natural’natural', el banquer mira les seves cartes i decideix. La banca te llibertat per demanar carta o plantar-se. Seguidament mostra la seva mà, es comparen i el crupier paga les apostes.

També anomenat bacarà a dues taules. Es un joc similar al ‘chemin-de-fer’fer' però el banquer es fixe. La durada d’unad'una partida ve determinada pel número de baralles que hi ha en el ‘sabot’‘sabot' (dispensador de cartes).

El banquer està assegut al centre d’unad'una taula oval enfront del crupier. Al voltant hi ha la resta de jugadors. S’estableixenS'estableixen dos equips, un a cada costat de la taula, que juguen contra la banca. El banquer reparteix cartes a cada costat i a si mateix. La banca juga contra ambdós equips alhora. Primer, el banquer mira les seves cartes, si te una ‘jugada natural’natural' les destapa, es compara amb les altres i s’acabas'acaba la partida. Però si no te 8 o 9, manté les cartes tapades i el joc continua com al ‘chemin-de-fer’fer'. Exemple: si el banquer te 9 (natural), els punts de la dreta 9 (natural) i els punts de l’esquerral'esquerra 6; la banca empata amb la dreta i guanya a l’esquerral'esquerra. Però si el banquer te 9 (2 + 3 + 4), els punts de l’esquerral'esquerra 9 (natural) i els de la dreta 8; la banca perd a l’esquerral'esquerra i guanya a la dreta.

En el bacarà a dues taules el banquer pot mantenir la banca durant tota la partida malgrat que perdi les mans. El banquer no pot recollir els beneficis d’unad'una jugada i aquests es mantenen com a següent aposta si la resta de jugadors poden cobrir-la.

Es la modalitat, tipus contrapartida, del bacarà. En el punt i banca els jugadors no prenen cap tipus de decisió; és un joc de pur atzar. Els jugadors s’enfrontens'enfronten, independentment, contra un crupier que fa de banquer. Cada jugador opta entre dues apostes: punt o banca. El crupier reparteix les cartes descobertes segons unes regles establertes:

L’apostaL'aposta de banca te una lleugera avantatge sobre el punt. Però els jugadors que aposten per la banca han de pagar una comissió del 5 per cent cada cop que guanyen.