|
:''Aquest és un article sobre el registre de veu. Per a informació sobre l’instrumentl'instrument veure [[Baríton (instrument)]].
{{Registre vocal}}
'''Baríton''' és el tipus més comú de veu masculina, situada entre la del [[baix (veu)|baix]] i la del [[tenor]]. El terme prové del [[Grec antic|grec]] ''βαρυτονος'', que significa 'so profund'. Un baríton posseeix un registre que va des del La<sub>2</sub> fins el Fa<sub>4</sub> (El baríton líric sol anar de Si<sub>2</sub> a Sol<sub>4</sub>).
===Baríton dramàtic===
Es tracta d’unad'una veu amb un caràcter més pesant i fosc. Aquesta categoria no es correspon massa bé amb la categoria ‘Heldenbariton’‘Heldenbariton' del sistema [[Fach]] alemany, a no ser que s’his'hi excloguen els barítons [[Giuseppe Verdi|verdians]]. Els papers per a aquest tipus de veu s’anomenens'anomenen també de ‘[[baix-baríton]]’', i són d’und'un to típicament dramàtic. Aquests papers no excedeixen el Fa.
===Baríton líric===
===El ''baryton-noble''===
Mot francès per a ''baríton noble''. Es tracta d’unad'una veu que requereix un port noble, una vocalització tersa i una vigorosa declamació, tot en un balanç perfecte. Aquesta categoria originada en l’l'[[Opéra de Paris]], però molt influïda per [[Giuseppe Verdi|Verdi]] (''Don Carlo'' a ''[[Ernani]]'' i a ''[[La forza del destino (òpera)|La forza del destino]]''; el ''Comte de Luna'' a ''[[Il trovatore]]''; ''[[Simon Boccanegra (òpera)|Simon Boccanegra]]'') i també en [[Richard Wagner|Wagner]] (''Wotan''; ''Amfortas'').
===El Baríton ‘Martin’‘Martin'===
Una veu de baríton molt lleugera, quasi un tenor, desenvolupada en l’l'[[Opéra-comique]]. Molt comuna en l’l'[[opereta]] i en la música francesa de cambra, la tècnica es va originar amb [[Jean-Blaise Martin]]. <ref>{{GroveOnline|Baryton Martin|J.B. Steane|August 20|2006}}</ref>
==Història==
L’úsL'ús del mot "baríton" vas sorgir de ''baritonans'' a les darreries del [[Segle XV]], <ref>Franchino Gaffurio, [http://www.music.indiana.edu/tml/15th/GAFPM3_TEXT.html Practica musicae, liber tertius], 1496</ref> en la música [[música religiosa]] [[polifonia|polifònica]] francesa. En aquest temps el terme era equivalent al de ‘baix’‘baix', utilitzant-se per a denominar les veus més greus del registre vocal. Però en el [[Segle XVII]], a [[Itàlia]], el terme ‘baríton’‘baríton' va començar a utilitzar-se per a designar les veus intermitges del registre vocal masculí del cor.
El baríton va atènyer el rang vocal que avui se li atribueix a l’inicil'inici del [[Segle XVIII]], però va ser denominat com a ‘baix’‘baix' fins el [[Segle XIX]]. Moltes obres del Segle XVIII tenen parts marcades per a baix que en realitat ho són per a baríton, com és el cas de Figaro o el Comte Almaviva a ''[[Le nozze di Figaro]]'' o molts papers de les obres de [[Georg Friedrich Händel|Händel]].
==Altres sentits i usos==
| 