Es va construir en uns terrenys que el [[Patronat de l'Habitatge de Barcelona]], a través del Foment de l'Habitatge Popular, va comprar a la marquesa de Castellvell el [[1928]], a la riba del riu [[Besòs]].
El 1941, l’Ajuntamentl'Ajuntament de Barcelona se'n queda el patrimoni, del qual es fa càrrec l'Institut Municipal de l'Habitatge, després Patronat Municipal de l’Habitatgel'Habitatge, que construí 334 habitatges unifamiliars entre el riu Besòs, els tallers de la [[Renfe]] i el polígon industrial del Besòs, que van portar el nom de Baró de Viver per l'[[alcalde de Barcelona]] durant la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]]. La [[Segona República Espanyola]] va canviar el nom pel de [[Pi i Margall]], però el règim del general [[Franco]] va tornar a l'antic nom.
El 1958 i el 1959 es va produir una darrera arribada de població d'emigrants, que van construir els nous blocs, i el 1985 es porta a terme una reforma del barri arran de l’aprovaciól'aprovació del PERI. El radical aïllament del barri ha estat trencat per les Rondes de Dalt i del Litoral que l'envolten, el soterrament de les línies d’altad'alta tensió que anaven per la llera del Besòs i la transformació de les seves ribes en un parc, així com la construcció d'una estació de metro.
