Blèmies: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: hu:Blemmik
m Bot: substitució ’ -> ', “ i ” --> ", l•l -> l·l
Línia 1:
Els '''blèmies''' eren pobles nòmades nadius de les regions muntanyoses del desert oriental d'[[Egipte]] i [[Núbia]], guerrers i saquejadors de les caravanes egípcies i núbies, constatats ja el Imperi Mitjà. Així van viure sense sortir de les seves terres els següents dos mil anys; després amb la decadència de l'[[imperi Romà]] i el seu afebliment militar van entrar al [[Wawat]] (nord de Núbia), des de l’estl'est, i després van pujar al nord cap a la [[Tebaida]]. La capital la van establir a [[Kalabsha]] i el seu déu fou [[Mandulis]]. Se'ls considera els avantpassats dels actuals [[Beja (poble)|beja]] de [[Sudan]].
 
A la meitat del segle II els blèmies van arribar mes enllà de Siene ([[Aswan]]) i els romans van haver d’enviard'enviar exèrcits regulars. El 250, en temps de l'emperador [[Deci (emperador romà)|Deci]], els blèmies i els romans es van enfrontar directament. Els blèmies saquejaven les rodalies de [[Philae]] i [[Elefantina]]. El 274 són esmentats com a part de la processó triomfal d'[[Lluci Domici Aurelià]] i fent regals a l'emperador. El 280 foren captius blèmies els que van instigar al poble romà contra [[Marc Aureli Probe|Probe]]. [[Dioclecià]] els va voler controlar i els va reconèixer com a federats pagant un tribut als seus caps i renunciant a totes les possessions dels romans a Núbia, establint la frontera a la [[primera cascada del Nil]], però això només va servir temporalment.
 
Als territoris abandonats pels blèmies es va establir un poble procedent potser del sud o sud-oest, que va fundar el regne de [[Ballana]] i que va ser l’embriól'embrió del regne de [[Nobàtia]]. Al final del segle III hi hagueren uns anys de guerres amb els blèmies en què romans i aliats van combatre a aquest poble. Els enfrontaments periòdics no van parar durant el segle IV i la primera meitat del V.
 
El [[451]] l’emperadorl'emperador [[Marcià]] va signar la pau amb els blèmies i a canvi d’unad'una petita indemnització i d’alliberard'alliberar als presoners romans, els blèmies van obtenir el dret a establir-se a Philae on podrien adorar als seus déus pagans (cosa que estava prohibida al Imperi). Finalment, el rei de Nobàtia, Silko, els va derrotar definitivament i quan, el [[540]], [[Justinià I]] va tancar el temple de [[Philae]], els blèmies —que encara practicaven la religió egípcia— no van oposar resistència. Progressivament es van convertir al cristianisme.
 
Els blèmies provocaven moltes llegendes entre els romans. La més coneguda, recollida a Plini entre altres, els imaginava com a éssers sense cap (els ulls i la boca estarien enmig del tronc). Aquests [[monstre]]s es van fer populars a l'Edat Mitjana, perdent el referent històric i van aparèixer en diverses obres de ficció.