Cartajima: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+ Recat
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km²
Línia 40:
Les notícies sobre el passat de Cartajima són en part confuses, i difícilment es poden confirmar. Diego Amaya, un ancià de la població, quan s'estaven fent uns fonaments a Les Peñuelas van aparèixer uns sepulcres amb restes humanes, i al costat d'ells, en la part que va descansar el cap, algunes monedes. Aquest esdeveniment ve recollit en una crònica del poble. És possible un soterrament de l'època fenohel·lènica. Podem trobar també termes i necròpolis romana en el Cortijo del Ratón i restes de calçades romanes, de la que comunicava [[Ronda]] amb [[Cadis]], passant per Cartajima, i altres de menys entitat que podrien servir com camí per a treure ferro de des de les mines de la muntanya cap a la població.
 
El nom de “cartajima”"cartajima" d'origen [[àrab]]-[[tagmazib]], ''AL-Z’jaimaZ'jaima'' (el lloc de l'altura, segons conta un [[rif]]eny). En els primers textos cristians apareix com Xaritalxime. És el poble situat a major altura en tota la comarca, pel que coincideix amb el seu emplaçament. Tenim el nom de diverses zones i finques, que tenen noms d'origen àrab com Benahayón, Benajeriz, Benahazín, Benajanná, Benajarín.
 
Conquistada Ronda pels [[Reis Catòlics]] i rendits els altres pobles, Cartajima va seguir habitada per abundant població morisca (que seguien amb els seus ritus religiosos) i van sofrir la persecució i processos judicials de part del Sant Ofici al llarg del [[segle XVI]]. Sobretot per les costum musulmanes del dejuni i de sacrificar als animals degollant-los, per a dessagnar-los, i aquesta labor solament la podia realitzar un ''santó'' baró circumcidat que realitzés tots els resos diaris, com mana l'[[Alcorà]].