Consonant ejectiva: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km²
Línia 5:
 
<center>
:[C!] = ejectiva forta / [C’C'] = ejectiva feble
</center>
 
Aquestes ejectives fortes i febles no mostren, però, [[oposició fonològica]] (no són pas fonemes, doncs) en cap llenguatge conegut.
 
En termes tècnics, les ejectives són [[consonant egressiva glotàlica|consonants egressives glotàliques]], entre les quals {{IPA|[k’k']}} és la més comuna, per tal com és fàcil d'agumentar la pressió necessària dins la minsa cavitat oral requerida per pronunciar una {{IPA|[k]}}. En proporció a la freqüència de les [[consonant uvular|consonants uvulars]], {{IPA|[q’q']}} és encara més comuna. En canvi, {{IPA|[p’p']}} és força rara, en clara oposició al patró distribucional de les [[consonant implosiva|implosives]], en què la [[consonant bilabial|bilabial]] és comuna i la [[consonant bilabial|bilabial]] infreqüent ([[Joseph Greenberg]] 1970).
 
==Tipologia de les ejectives==
La immensa majoria de les consonants ejectives documentades són [[consonant oclusiva|oclusives]] o [[consonant africada|africades]], i absolutament totes les ejectives són [[consonant obstruent|obstruents]].
 
En ordre descendent de freqüència, {{IPA|[k’k']}} és la més estesa de les ejectives (així mateix {{IPA|[q’q']}} en les llengües que posseeixen [[consonant uvular|uvulars]]), {{IPA|[t’t']}} menys, i {{IPA|[p’p']}} rareja. Entre les africades, en canvi, {{IPA|[ts’ts'], [tʃ’tʃ'], [tɬ’tɬ']}} són totes tres força comunes i {{IPA|[kx’kx']}} no és gens inusual (és, de fet, particularment comuna en l'inventori fonològic de les [[llengües khoisan]]), la qual cosa resulta sorprenent, ja que la consonant no ejectiva {{IPA|[kx]}} és un so molt poc freqüent.
 
==Transcripció AFI==
En l'[[alfabet fonètic internacional]] les ejectives són representades mitjançant un apòstrof diacrític ({{unicode|'''ʼ'''}}) afegit al símbol de la consonant oclusiva simple: [k’k'], [p’p'].
 
==Bibliografia==
Línia 27:
*[[Joseph Greenberg|Greenberg, Joseph H.]] (1970) "Some generalizations concerning glottalic consonants, especially implosives", ''International Journal of American Linguistics'' 36: 123-145.
*Lindsey, Geoffrey, Katrina Hayward i Andrew Haruna (1992) "Hausa Glottalic Consonants: A Laryngographic Study", ''Bulletin of the School of Oriental and African Studies'' 55: 511-527.
*Takkele Taddese (1992) "Are s’s' and t’t' variants of an Amharic variable? A sociolinguistic analysis", ''Journal of Ethiopian Languages and Literature'' 2: 104-21.
*Wright, Richard, Sharon Hargus i Katharine Davis (2002) "On the categorization of ejectives: data from Witsuwit'en", ''Journal of the International Phonetic Association'' 32: 43-77.