Diola: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: wo:Joolaa (askan)
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km²
Línia 10:
Els diola van començar a establir-se en el territori que actualment ocupen des de començaments del segle XVI. Alguns van fundar els seus propis pobles independents; uns altres van escollir establir en pobles preexistents on van viure sovint en àrees separades, una pràctica que encara és comuna avui. La Casamance és la regió amb major concentració. Està separada de la resta de Senegal per Gàmbia i el Riu Gàmbia. Els sentiments secessionistes de la Casamance han existit des dels temps colonials durant els quals els dioles es van resistir a la influència francesa. Tradicionalment, les persones de la Casamance han romàs apartades d'altres parts de Senegal. La separació geogràfica i política pel riu Gàmbia i la colònia britànica de [[Gàmbia]] els va ajudar a mantenir el seu propi idioma i cultura però també va ser un inconvenient per a la seva incorporació a la resta de [[Senegal]]. Les diferències són enormes en molts aspectes: idiomàtiques, culturals, religioses (mentre que en la resta del país més del 80 per cent de la població és musulmana, els dioles i altres pobles de l [[Casamance]] han mantingut la seva religió tradicional o el cristianisme. Després de la independència de Senegal, en 1960, els nous governants de l'Estat, a través del seu centralisme còpia de l'estat francès va repetir les pràctiques colonials. El "colonialisme interior" produïa desigualtats soci-econòmiques excessives entre els grups ètnics i, com resultat, les gents perjudicades consideren que la seva regió està dominada políticament, i econòmicament es consideren explotats pel colonitzador interior, això és, pel seu govern.
 
La major part dels seus ingressos agrícoles i turístics de la regió es dirigeix a Dakar, la capital del país. El seu sentit d'abandó pel govern en termes d'infraestructura, educació, i el desenvolupament econòmic és encara més manifest quan es comparen amb el desenvolupament de la veïna Gàmbia. Quan el President de Gàmbia [[Dawda Kairaba Jawara]] va veure amenaçat el seu govern en [[1981]], el President de Senegal [[Abdou Diouf]] va enviar tropes en el seu socors i com a conseqüència ambdós països van signar la creació de la "Confederació de Senegàmbia" el [[12 de desembre]] de 1981 (entrada en vigor l’1l'1 de febrer de 1982). Però l'acord es va dissoldre el [[30 de setembre]] de [[1989]] a causa de les seves diferències polítiques (Diouf pretenia convertir-se en president de la Confederació), i pel descontentament de Gàmbia amb el que consideraven una injusta política de preus.
 
El fracàs de la confederació va ser negativa per a la Casamance perquè ells preferien comerciar amb [[Banjul]] (la capital de Gàmbia) més que amb [[Dakar]] (la capital de Senegal). La Casamance i Gàmbia van compartir ambdós una experiència comuna: la dominació per part de l'Estat del Senegal. A més, la proximitat geogràfica amb Banjul feia més fàcil el transport i menys car. Així, la desintegració de la confederació de Senegambia va empitjorar la situació econòmica de la Casamance. La fase actual de moviment secessionista a la Casamance va començar en 1982, quan el MFDC, dirigit pel poble diola va organitzar una marxa pacífica per a exigir la secessió de l'estat Senegalés. El govern va ofegar la protesta arrestant als líders. Des de llavors, el govern ha emprat la força com resposta a les demandes polítiques de la Casamance.