Escut d'Indonèsia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot canvia <small> per {{mida}} o {{referències|1}} i treu <small>s que sobraven
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km²
Línia 1:
[[Fitxer:Garuda Pancasila, Coat Arms of Indonesia.svg|thumb|250px|Escut d'Indonèsia]]
L''''[[escut d'armes|escut]] d'[[Indonèsia]]''', anomenat en [[indonesi]] ''Garuda Pancasila'', representa el déu ocell [[Garuda]] d'[[or (heràldica)|or]] amb un escut compost al pit i agafant amb les urpes una cinta d'[[argent (heràldica)|argent]] on hi ha inscrit el [[lema nacional]]. Els elements de dins l'escut representen la [[Pancasila]], els cinc principis de la [[filosofia]] nacional indonèsia. El ''Garuda Pancasila'' fou dissenyat pel sultà Hamid II de [[Pontianak]] i fou adoptat com a símbol nacional l’l'[[1 de febrer]] de [[1950]].
 
==Simbolisme==
===El Garuda===
El [[Garuda]], el vehicle de [[Vixnu]], és l'àguila daurada de la mitologia [[hinduisme|hindú]] i [[budisme|budista]]; és una mena de [[quimera]], amb ales, bec i potes d'àguila i braços i tronc d'home. Emblema molt comú de les nacions del sud i el sud-est d'Àsia (per exemple, és també el [[escut de Tailàndia|símbol nacional]] de [[Tailàndia]]), a l’escutl'escut d'Indonèsia recorda els regnes hindús precolonials que van governar l'arxipèlag.
 
Malgrat la forma [[antropomorfisme|antropomòrfica]] que presenta tradicionalment el Garuda, el de l'escut indonesi es representa de forma naturalista. El disseny està inspirat en l'[[àguila astor d'Indonèsia|àguila astor]] de [[illa de Java|Java]] (''Spizaetus bartelsi''), endèmica d'aquesta illa i considerada l'ocell nacional d'Indonèsia.
Línia 12:
 
===La Pancasila===
L’escutL'escut damunt el pit del Garuda és quarterat, de [[gules]] i argent, corresponents als colors vermell i blanc de la [[bandera d'Indonèsia|bandera estatal]], amb un [[escussó]] central. La línia gruixuda horitzontal que passa pel mig simbolitza la [[línia equatorial]], que travessa l'arxipèlag indonesi.
 
A cada secció de l’escutl'escut hi figura un símbol corresponent als cinc principis ideològics de la Pancasila, establerts pel president [[Sukarno]]:
*''L'estrella''. L'escussó central de [[sable]] amb l’estrellal'estrella de cinc puntes correspon al primer principi, la creença en un sol déu. El negre és el color de la natura, mentre que l'estrella és el símbol de les religions principals d’Indonèsiad'Indonèsia (l'[[islam]], el [[cristianisme]], l'[[hinduisme]] i el [[budisme]], igual com de la ideologia secular del [[socialisme]].<ref>''Departament d'Informació, República d'Indonèsia'' (1999), pp. 46-47 </ref> Aquest principi de la Pancasila sempre ha estat controvertit, ja que suggereix una creença religiosa i un [[monoteisme]] obligatoris, tot i que els defensors del llegat de Sukarno creuen que era un principi per unificar la població indonèsia, que té diverses fes i creences.
*''La cadena''. Al quart quarter, de gules, hi ha una cadena d’ord'or feta de baules quadrades i rodones que representa les successives generacions humanes (les baules rodones serien les dones, i les quadrades els homes). Correspon al segon principi de la Pancasila, la creença en la unió dels éssers humans.
*''L'arbre''. Al segon quarter, d’argentd'argent, hi ha una [[figuera de Bengala]] (en indonesi ''beringin''). Correspon al tercer principi de la Pancasila, la unitat d'Indonèsia. Aquest arbre és conegut per les seves arrels aèries i les seves branques. La República d'Indonèsia, segons l'ideal de Sukarno i els nacionalistes, és un sol país fet de moltes i diverses arrels culturals.
*''El bou''. Al primer quarter, de gules, hi ha el cap d'un bou salvatge de Java, el [[banteng]]. Representa el quart principi de la Pancasila, la [[democràcia]] a través de la deliberació i el consens dels representants. Aquest bou és un animal social, com la humanitat, i les decisions cal fer-les col·lectivament. El banteng també fou adoptat com a símbol del Partit Nacional Indonesi de Sukarno, i més endavant ho fou del Partit Democràtic Indonesi de Lluita, de la seva filla [[Megawati Sukarnoputri]].
*''L'arròs i el cotó''. Al tercer quarter, d'argent, hi ha una espiga d'arròs i un ram de cotó. Simbolitzen el cinquè principi de la Pancasila, la justícia social. L'[[arròs]] i el [[cotó]] representen els principals mitjans de subsistència de la població.