Federation Socialiste de Bretagne: diferència entre les revisions

'''Federation Socialiste de Bretagne''' (FSB) fou un partit polític [[bretó]] d'esquerra obrera i radical liberal, fundat el [[3 de març]] del [[1900]] a [[Nantes|Naoned]] per [[Charles Brunellière]] i [[Émile Masson]], qui apel·lava a assumir l’idiomal'idioma i especifitat bretones per aconseguir l’extensiól'extensió del [[socialisme]]. A començaments del 1912 ja agrupava 69 sindicats i 34 grups locals dels cinc departaments. Tot i que la seva vida autònoma s'acabaria el [[1907]], fou un precedent del futur bretonisme d’esquerresd'esquerres i primera temptativa de lligar l’alliberamentl'alliberament de [[Bretanya]] a l’alliberamentl'alliberament de la classe treballadora.

El 1912 editava l'òrgan [[Brug]], des d'on faria la crida al diari ''Le Rappel de Morbihan'', òrgan de la [[Partit Socialista (França)|SFIO]] al departament, ''Bretons socialistes, parlons à nos frères rustiques leur langue'', alhora que clamava contra els republicans francesos per castigar amb el [[simbol]] a les escoles per parlar en bretó. Tanmateix, la postura de Masson fou gairebé una excepció dins els socialistes bretons, i si no, només cal llegir ''La terre des prêtes''(1924) del socialista bretó [[Yves Le Febvre]], recull de tots els tòpics antibretons i on proposa l’abandól'abandó de la llengua bretona.