Ferran Casablancas i Planell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplazo automático de texto (-[[Image: +[[Imatge:, -[[Category: +[[Categoria:, -{{DEFAULTSORT: +{{ORDENA:)
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km²
Línia 1:
'''Ferran Casablancas i Planell''' ([[Sabadell]] [[1874]] - [[Barcelona]] [[1960]]) fou un empresari català. Treballà a la fàbrica del seu pare des dels 14 anys. Investigà els problemes de la filatura de fibres tèxtils i el [[1913]] inventà un dispositiu per a la filatura del [[cotó]] de grans estiratges, sistema que revolucionà la indústria cotonera perquè reduïa molt considerablement el temps i el cost de la filatura.
 
El presentà oficialment a l'[[Escola Industrial de Sabadell]], fou patentat i des del [[1925]] fou adoptat per les principals fàbriques de tot el món. Posteriorment anà perfeccionant el mecanisme amb la creació de nous models que foren adoptats també universalment. Per explotar els seus invents creà diverses companyies, algunes a l'estranger. El [[1915]] creà l'empresa Filatures Casablancas, que, després de la forçada interrupció provocada per la Primera GuerraMundial i la postguerra, esdevingué l'empresa matriu d'una multinacional. Fins al 1936, les patents Casablancas s'introduïren a [[França]] i [[Bèlgica]] (Louis Motte), [[Anglaterra]] (amb la Casablancas Hight Draft Co. Ltd. de [[Manchester]], dirigida per [[Francesc Permanyer]]), la [[URSS]] i [[Xina]] ([[Claudi Portella]]), [[Estats Units]] (amb l’Americanl'American Casablancas Co.), [[Mèxic]] ([[Martirià Mirabet]] i [[Eudald Franquesa]]), [[Brasil]] (Salvador Inglada), [[Japó]], [[Turquia]] i [[Grècia]]. El grup serà dirigit des de [[Ginebra]] i [[Nova York]] pels seus fills Joan i Ferran.
 
Políticament, milità a la [[Lliga Regionalista]] i del [[1926]] al [[1960]] fou president del [[Banc Sabadell]]. També impulsà la fundació de l'Associació de Filadors, la de la [[Mútua Sabadellenca d'Accidents de Treball]], i promogué la portada d'aigua a Sabadell (1920 i 1949-51). Fomentà i protegí la creació del [[Museu de Sabadell]]. El [[1941]] l'Institut Tèxtil de Manchester el nomenà Soci d'Honor i esdevingué així el primer inventor estranger que rebia aquesta distinció. El 1945 la [[Caixa d'Estalvis de Sabadell]] li atorgà el Premi de ciutadania i el 1955 l'[[Ajuntament de Sabadell]] el proclamà Fill Predilecte de la Ciutat. Fou condecorat amb la Gran Creu al Mèrit Civil i rebé la medalla d'or de la diputació de Barcelona.