El '''Puntillisme''' és un corrent pictòric aparegut a [[França]] cap el [[1884]], després de l'èxit de l'[[Impressionisme]], i que pretenia anar més enllà que aquest. Descomponia la visió pictòrica en petites pinzellades de colors purs que es barrejaven en la [[retina]] de l'espectador i li donaven la il·lusió de realitat.
[[Fitxer:Georges Seurat - Un dimanche après-midi à l'Île de la Grande Jatte.jpg|thumb|esquerra|Un quadre puntillista de Georges Seurat]]
El més important pintor puntillista va ser [[Georges Seurat]], mentre [[Paul Signac]], també molt destacat, va ser al mateix temps el teòric del grup amb el seu llibre ''D'Eugène Delacroix au neo-impressionisme'' (1899). Altres puntillistes destacats varen ser [[Henri-Edmond Cross]] i [[Maximilien Luce]]. L'impressionista [[Camille Pissarro]] també practicà un temps aquest estil.
A [[Bèlgica]] aquest corrent va tenir també una presència important entre els grups pictòrics avançats, amb pintors com [[Theo van Rysselberghe]] o certa etapa de l'asturià [[Darío de Regoyos]].
A [[Itàlia]] també florí en l'obra de [[Giovanni Segantini]] i [[Giuseppe Pellizza da Volpedo]]. A [[Catalunya]] fou [[Marià Pidelaserra]] qui més s'acostà, encara que al marge de la ortodòxia, a l'escola original. El mateix [[Pablo Picasso]] va fer esporàdicament proves puntillistes.
