Hel·lenisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Fusió |
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km² |
||
Línia 1:
{{fusió|Període hel·lenístic}}
[[Fitxer:NAMA Galate.jpg|thumb|Estàtua d'un guerrer [[gàlates|gàlata]] del '''període hel·lenístic''', pertanyent a l'escola de [[Pèrgam]] (''ca.'' [[100 aC]]).]]
L''''hel·lenisme''' és el fenomen de difusió de
El terme '''hel·lenístic''' (derivat de Ἕλλην Héllēn, el nom ètnic tradicional dels grecs) va ser encunyat per l'historiador alemany [[Johann Gustav Droysen]] per referir-se a l'expansió de la cultura grega cap als pobles no grecs que van ser conquerits per [[Alexandre Magne]]. D'acord a Droysen, la civilització hel·lenística va ser la fusió de les cultures de Grècia i l'[[Orient Pròxim]], la qual cosa permetria que el [[cristianisme]] florís en el futur. Els principals centres culturals es van expandir fora de Grècia, a [[Pèrgam]], [[Rodes]], [[Antioquia de l'Orontes]] i [[Alexandria]].
== Context històric ==
Abarca un període de temps
Els exèrcits d'Alexandre van conquerir l'[[Àsia Menor]], [[Egipte]], [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]], la plana d'[[Iran]], l'[[Àsia]] Central i algunes regions d'[[Índia]]. Després de la mort d'Alexandre i d'una lluita per la successió coneguda com les Guerres dels Diàdocs. El 281 aC es van establir quatre estats territorials:
Línia 21:
== Escoles hel·lenístiques ==
{{principal|Filosofia hel·lenística}}
Comprèn el conjunt
El vast imperi que Alexandre el Gran deixa a la seva mort se’l reparteixen els seus successors, els diádocos, després
En aquest temps es produeix un profund canvi cultural en el món grec: les ciutats gregues, les poleis, cedeixen la seva importància i funcionalitat a una gran monarquia que es governa des
Les principals escoles filosòfiques hel·lenístiques són el cinisme, que representa
La majoria
== La ciència grega ==
La ciència grega, que va tenir els seus orígens amb la filosofia dels primers jonis, floreix
==La decadència de la ciència hel·lenística==
[[Claudi Ptolemeu]]
Destacat geògraf
[[Galè]] (ca.129-200 dC), nascut a Pèrgam, metge personal
Segons [[Benjamin Farrington]], la ciència grega havia arribat, no sols als temps de Ptolemeu i Galè, sinó sobretot durant el període alexandrí, «al llindar de la ciència moderna» (veure cita).
Alexandria va anar perdent el seu caràcter de capitalitat de la ciència, però es va mantenir encara com a centre filosòfic
{{Enllaç AD|de}}
|