Revisió del 01:47, 11 març 2009 modifica EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Canviant majúscules per minúscules segons el criteri de la GREC ← Edició anterior		Revisió del 18:39, 28 març 2009 modifica desfés TronaBot (discussió \| contribucions) Bots 169.600 edits m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km² Edició següent →
Línia 12: Al [[setge de Barcelona (1697)\|setge de Barcelona]] de les tropes franceses del [[duc de Vendôme]] ([[1697]]), el Príncep Jordi recolzà la decisió dels estaments, els consellers i els diputats de Catalunya, de resistir. Però el [[virrei de Catalunya]] Diego Hurtado de Mendoza, comte de Corzana, seguint les ordres del Ministeri castellà de [[Madrid]], rendí la ciutat i l'entregà als francesos ([[10 d'agost]]). Recuperada [[Barcelona]] per la [[pau de Rijswijk]], i davant la pressió popular, el rei [[Carles II d'Espanya]] el nomenà [[Lloctinent de Catalunya]] ([[1698]]) i l'investí de la [[Grandesa ~~d’Espanya~~d'Espanya]] i de l'[[Orde del Toisó ~~d’Or~~d'Or]]. ==La Guerra de Successió Espanyola== El [[1700]] fou coronat [[rei d'Aragó]] el [[regne de França\|francès]] [[Felip V d'Espanya\|Felip de Borbó]], que no simpatitzava amb els [[bàndol austriacista\|austriacistes]] que havien recolzat la candidatura de l'[[Carles III d'Aragó\|Arxiduc Carles]]. La tensió anà pujant fins que el rei va destituir el Príncep Jordi el [[1701]]. Aleshores, l'alemany es convertí en el principal dirigent conspirador contra l’[[absolutisme]] borbònic a [[Catalunya]]. Organitzà [[els Vigatans]] i preparà un alçament contra [[Felip V de Castella\|Felip IV d'Aragó i V de Castella]]. L’[[arxiduc Carles]] el nomenà a [[Lisboa]], Vicari General de la Corona ~~d’Aragó~~d'Aragó. El maig de [[1704]], Jordi de Darmstadt intentà ~~d’apoderar~~d'apoderar-se de [[Barcelona]], però la conspiració fou descoberta per les autoritats borbòniques. Al [[juliol]] de [[1704]] va dirigir, juntament amb [[George Rooke\|Sir George Rooke]], l'atac britanico-neerlandès a [[Gibraltar]] que donà el Penyal a l'[[imperi Britànic]] naixent. Pocs dies després, el [[4 d'agost]], el Príncep Jordi era nomenat [[Governador de Gibraltar]], càrrec amb el qual va dirigir la defensa de la plaça forta contra els repetits intents franco-espanyols de prendre el Penyal. Amb [[Gibraltar]] assegurat per a la causa [[austriacista]], embarcà novament el [[1705]] en ~~l’estol~~l'estol aliat comandat per ~~l’anglès~~l'anglès [[Charles Mordaunt\|Lord Peterborough]], disposat a alliberar finalment [[Catalunya]] del jou francès d'acord amb el [[Pacte de Gènova]]. Desembarcades les tropes a la desembocadura del [[Besòs]], forçà Lord Peterborough a [[Batalla de Montjuïc (1705)\|atacar el castell de Montjuïc]] ([[13 de setembre]] de [[1705]]), car ~~l’anglès~~l'anglès volia abandonar [[Catalunya]]. El Príncep Jordi fou ferit greument per una bala i morí en la batalla, però finalment el [[virrei de Catalunya\|virrei]] Velasco va rendir la ciutat de [[Barcelona]] el [[9 d'octubre]]. Pocs dies després, el [[22 d'octubre]], entrava a [[Catalunya]] l'[[Arxiduc Carles]] que fou reconegut com a [[Carles III d'Aragó]] i [[Comte de Barcelona]].

Jordi de Hessen-Darmstadt: diferència entre les revisions