Luci Afrani (cònsol 60 aC): diferència entre les revisions

m
Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km²
mCap resum de modificació
m (Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km²)
'''Luci Afrani''' (''Lucius Afranius'') fou un militar romà d’origend'origen fosc (Ciceró diu que "era fill d'Aulus" expressió que vol dir "persona de la que ningú sap res").
 
Fou partidari de [[Gneu Pompeu]] i el [[77 aC]] fou un dels llegats d’aquestd'aquest en la guerra contra [[Sertori]], i mes tard oficial de Pompeu a la guerra contra [[Mitridates VI Eupator]]. Al tornar Pompeu a Roma va voler obtenir el consolat per Afrani, i ho va aconseguir tot i fer front a una gran oposició. Afranius fou cònsol probablement el [[60 aC]], però no va poder fer res per Pompeu i el seu consolat fou ineficaç ja que no estava dotat per les coses politiques tot i que tenia una bona predisposició pels afers militars; el [[59 aC]] va rebre la província de la [[Gàl·lia Cisalpina]] i sembla que va obtenir algunes victòries sobre els gals perquè va obtenir els honors del triomf.
 
Quant Pompeu va rebre l'[[Hispània Citerior]] i l'[[Hispània Ulterior]] durant el seu segon consolat ([[55 aC]]) va enviar coms a governadors a ''Afranius'' i ''Petreius'' (Afrani i Petreu) en nom seu com a llegats, mentre ell va restar a Roma.
Al esclatar la guerra civil el [[49 aC]] Afrani era encara a Hispània amb tres legions, i es va unir a Petreu per oposar-se a [[Juli Cèsar]] que s'acostava a Hispània després de dominar Itàlia. Si be al principi obtingueren alguna victòria finalment foren derrotats i van haver de demanar el perdó de Cèsar, que els hi fou concedit a canvi de llicenciar les seves tropes i de no servir mai mes contra ell. Afrani no va acomplir la seva paraula i una vegada alliberat es va unir a Pompeu a [[Dirraquium]] ''(Dyrrhachium)'', on alguns aristòcrates el van acusar de traïció, però va mantenir la confiança de Pompeu. Després de la [[batalla de Dyrrhacium]] Afrànius va recomanar tornar a Itàlia ara que Pompeu era l'amo de la mar, però el seu consell no fou seguit.
 
A la batalla de [[Farsàlia]] Afrani va tenir el comandament d’und'un sector del camp. Després de la derrota, en no poder esperar perdó, va fugir a Àfrica, on es va unir a l’exèrcitl'exèrcit pompeià dirigit per [[Cató]] i [[Escipió]], i després de la derrota final de [[Thapsus]] ([[46 aC]]) va intentar fugir a [[Província romana de Mauritània|Mauritània]] amb [[Faust Sul·la]] i mil cinc-cents cavallers, però fou fet presoner per [[Publi Sitti]] i assassinat pocs dies després, segons uns per ordre de Cèsar i segons altres durant un motí.
 
El seu fill '''Luci Afrani''' (''Lucius Afranius'') va negociar amb Cèsar a Hispània a través de Sulpici, per salvar la vida pròpia i la del seu pare. Després fou hostatge de Cèsar. La seva sort final és desconeguda.
169.577

modificacions