169.577
modificacions
m
Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km²
mCap resum de modificació |
m (Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km²) |
||
|
'''Luci Afrani''' (''Lucius Afranius'') fou un militar romà
Fou partidari de [[Gneu Pompeu]] i el [[77 aC]] fou un dels llegats
Quant Pompeu va rebre l'[[Hispània Citerior]] i l'[[Hispània Ulterior]] durant el seu segon consolat ([[55 aC]]) va enviar coms a governadors a ''Afranius'' i ''Petreius'' (Afrani i Petreu) en nom seu com a llegats, mentre ell va restar a Roma.
Al esclatar la guerra civil el [[49 aC]] Afrani era encara a Hispània amb tres legions, i es va unir a Petreu per oposar-se a [[Juli Cèsar]] que s'acostava a Hispània després de dominar Itàlia. Si be al principi obtingueren alguna victòria finalment foren derrotats i van haver de demanar el perdó de Cèsar, que els hi fou concedit a canvi de llicenciar les seves tropes i de no servir mai mes contra ell. Afrani no va acomplir la seva paraula i una vegada alliberat es va unir a Pompeu a [[Dirraquium]] ''(Dyrrhachium)'', on alguns aristòcrates el van acusar de traïció, però va mantenir la confiança de Pompeu. Després de la [[batalla de Dyrrhacium]] Afrànius va recomanar tornar a Itàlia ara que Pompeu era l'amo de la mar, però el seu consell no fou seguit.
A la batalla de [[Farsàlia]] Afrani va tenir el comandament
El seu fill '''Luci Afrani''' (''Lucius Afranius'') va negociar amb Cèsar a Hispània a través de Sulpici, per salvar la vida pròpia i la del seu pare. Després fou hostatge de Cèsar. La seva sort final és desconeguda.
| |||