Manuel d'Aux Borrellas: diferència entre les revisions

La seva primera acció militar fou en la defensa del [[Setge d'Illa]], contra l’escomesal'escomesa de [[Juan de Garay Otañez]], restant destinat a l'[[Empordà]] fins la [[batalla de Montjuïc (1641)|batalla de Montjuïc]], on va participar a les ordres d'[[Henri Robert de Serignan]] i en la que va matar a [[Carlo Maria Caracciolo]], el ''duc de San Giorgio''<ref>Crònica ‘Exemplària’ de la Catedral de Barcelona. (1637-1641)</ref>. El mes de maig fou nomenat [[capità]] de cuirassers. i com a cap de les milícies rosselloneses, s'integrà a l'exèrcit d'[[Enric II de Borbó-Condé]] el [[1641]] per expulsar les tropes de [[Felip IV de Castella]] dels comtats, participant en el [[Setge de Perpinyà (1642)|Setge de Perpinyà]] i al [[Setge de Cotlliure]], avortà una sortida dels defensors a mitjans de desembre juntament amb [[Gabriel de Llupià]], causant nombroses pèrdues a l’enemicl'enemic, i poc després prengué part en la derrota de l'exèrcit hispànic que conduïa [[Pere IV d'Empúries]] a la [[batalla de Montmeló]], en la que fou presoner dels hispànics, però finalment alliberat<ref>Gabriel Nogués, ''Relacio de la derrota, y presa del general don Pedro de Aragón y de todo su exercito'' Barcelona, 1642</ref>.

Després de la [[Setge de Barcelona (1652)|caiguda de Barcelona]], comandant una companyia [[miquelet]]s amb [[Josep Margarit i de Biure]] prenia [[Solsona]] el [[1653]], que quedaria en mans franceses fins el [[1655]]<ref>Història de Ponts [http://www.telefonica.net/web2/portaveusm/histor1.htm]</ref> . L'octubre de 1655, [[Armand de Borbó-Conti]] l'envià, al socor de [[Berga]] amb els seus miquelets fins que foren derrotats. A principis de febrer de 1657, encapçalava una nova incursió a [[Osona]] i rebutjava l’atacl'atac de [[Francisco Espona]].