Memex: diferència entre les revisions

El seu nom respon a la contracció de '''"Memory Expander"'''. Es tracta d'un dispositiu en el que s'emmagatzemarien tot tipus de documents. Aquest dispositiu constaria d'una taula amb teclat i palanques que permetrien la consulta de dades emmagatzemats en microfilms que posteriorment serien projectats en unes pantalles translúcides. L’aparatL'aparat inclouria també una opció per a que l’usuaril'usuari poguera prendre anotacions als marges, de manera que l’usuaril'usuari es converteix, al seu torn, en autor.

[[Vannevar Bush]] va ser el primer en descriure el funcionament del '''Memex''' al seu article “Com"Com podríem pensar”pensar" de 1945.

Vannevar Bush es trobava estupefacte per “la"la creixent muntanya d’investigacions”d'investigacions" a la que havien d’enfrontard'enfrontar-se els treballadors en tots els camps. Bush es va donar compte que el nombre de publicacions ja havia crescut molt més enllà de la nostra capacitat d’aprofitard'aprofitar realment la informació acumulada.

La solució a aquest problema es trobaria si es resolgués el que ell va denominar “l’assumpte"l'assumpte de la selecció”selecció" (la recuperació de la informació). Quan dades de qualsevol tipus s’emmagatzemavens'emmagatzemaven en aquella època, es feia amb índexs, amb un ordre alfabètic o numèric, i la informació es localitzava seguint-li la pista a través de classes i subclasses. Així doncs, havien de tindre una sèrie de regles per a localitzar-la, que sovint resultaven incòmodes i enutjoses. I una vegada la trobàvem, havien de tornar a eixir del sistema i triar una ruta nova.

Però, la ment humana no funciona així. Actua per mig de l’associaciól'associació, és a dir, quan troba un element al seu abast, instantàniament passa al següent, que es troba suggerit per l’associaciól'associació de pensaments, mitjançant una intrincada xarxa de senders d’informaciód'informació localitzats a les cèlul·les del cervell.

Per a alliberar-nos dels confinaments d'inadequats sistemes de classificació i permetre seguir la nostra tendència natural a "la selecció per associació, i no mitjançant índexs”índexs", Vannevar Bush proposa llavors el dispositiu '''"Memex"''', capaç de portar a terme d'una manera més eficient i més semblant a la ment humana, la manipulació de fets reals i de ficció. Segons explica: "Un memex és un dispositiu en el qual una persona guarda els seus llibres, arxius i comunicacions, dotats de mecanismes que permeten la consulta amb gran rapidesa i flexibilitat. És un accessori o suplement íntim i ampliat de la seua memòria".

D'aquest aspecte crucial criden l'atenció dues coses: primer, Bush està convençut de la necessitat d'anotar, durant la lectura, els pensaments transitoris i les reaccions al text. Amb aquest èmfasi, el que fa Bush és redefinir el concepte de lectura com un procés actiu que implica escriptura. I, segon, la referència al lector perspicaç i actiu, que pot anotar un text “igual"igual que si tinguera la pàgina física davant d'ell", testifica la necessitat de concebre un text més virtual que físic. Una de les coses més curioses sobre la posició de Bush és com utilitza les limitacions d'una forma de text per a idear una tecnologia nova, i com aquesta ens duu, al seu torn, a una concepció totalment nova del text.

No són solament les seues capacitats per a recuperar la informació i anotar-la, sinó també el seu sistema d'índex “per"per associació”associació", que els actuals sistemes de l'hipertext denominen nexe, “la"la idea bàsica del qual és la capacitat de qualsevol article per a, al seu torn, seleccionar, immediata i automàticament, altre article”article" (un exemple per a descriure això seria utilitzar [[Google]] per a cercar una paraula, obtenir una llista de resultats, i aleshores usar “obrir"obrir en una finestra nova”nova" al cercador i visitar cada finestra seqüencialment).

Bush ens fa una descripció de com els lectors crearien "trajectes infinits”infinits" amb aquestos nexes: “A"A l'elaborar un trajecte, l'usuari primer li dóna un nom, després introdueix dit nom en el seu llibre de codis i ho tecleja en el teclat. Davant d'ell estan els dos articles que han d'unir-se projectats en dues superfícies de visionat adjacent. Sota ells, hi ha uns espais per a codis en blanc i un punter per a designar-los. L'usuari només ha de tocar una tecla i els dos articles es troben units. En cada espai per a codis consta el codi pertinent del codi associat. També en l'espai per a codis, però sense que es veja, hi ha una sèrie de punts que seran llegits per una [[cèl·lula fotoelèctrica]]; aquests indiquen, amb la seua posició relativa, el nombre d'índex de l'altre article. Més endavant, cada vegada que es visione un dels articles, l'altre podrà ser recuperat amb simplement estrènyer un botó situat sota corresponent codi”codi".

La increïble premonitòria descripció que fa Bush de com l'usuari del Memex crea i després segueix trajectes solament pot equiparar-se al seu reconeixement crucial que aquests trajectes mateixos constitueixen una nova forma de textualitat i fins i tot d'escriptura. Com ell mateix ho explica: "quan s'han unit nombrosos articles per a formar un trajecte... és exactament com si s'hagueren reunit articles físics des de fonts molt distants, i l'hi haguera enquadernat junts per a formar un llibre nou." I afig: “de"de fet, va fins i tot més lluny, ja que cada article pot estar unit en nombrosos trajectes alhora", i, així, cada bloc de text, imatge o altra informació pot formar part de diversos llibres.