Natchez (grup humà): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substituint el text: (-[[Imatge +[[Fitxer, -[[Image +[[Fitxer)
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km²
Línia 1:
[[Fitxer:Natchez_lang.png|thumb|250px|Distribució dels Natchez]]
 
Els '''natchez''' (w-nahk'-che) són una tribu ameríndia potser de parla [[muskogi]] (segons [[Edward Sapir|Sapir]], del grup [[hoka-sioux]]). Vivien vora l’actuall'actual Natchez, al [[Mississippi]] Inferior.
 
== Demografia ==
Línia 7:
 
== Costums ==
Eren sedentaris i amb un sistema polític perfectament jerarquitzat. Adoraven el sol i li oferien sacrificis de la muller del capdill quan aquest moria. Hi ha qui sosté la idea que eren una raça més antiga que la dels [[Mount Builders]]. Allitaven els nens en pells de pantera io a les nenes en pells de bé. Usaven el greix del peix, d’ós o bé fet amb llavors de nous i amb un pal de noguera encorbada i l’espatllal'espatlla d’und'un bisó removien la terra i obrien forats. Eren agricultors, conreaven el moresc, mill, gira-sol, carabasses, melons i tabac, terrissaires i teixidors, però només usaven fusta de noguera sense escorça. També fabricaven pa de nespres i caçaven bisons. Quan arribaren els blancs també adoptaern els gallines i altres aus de corral.
Vivien en cases rectangulars de sostre corb cobertes de palla o escorça amb branques doblegades que formaven bigues. Les parets eren pals fixats a terra amb vares o [[canyes]] entreteixides recobertes de fang, i els murs eren emblanquinats. No tenien finestres ni forat per als fums. Les cases formaven llogarrets fortificats amb palissades. Duien pocs vestits, fets amb pell de cèrvol, i duien mantells de plomes de gall dindi.
Eren animistes i antropomorfistes. El seu déu suprem era Coyocop ''Chill'', el sol, i els ''Coyocop Techu'' eren els esperits. Tenien una particular llegenda sobre el diluvi: hi hagué un diluvi al món i se salvaren algunes parelles en el brancatge d’und'un arbre molt gran. Com que no tenien foc, un ocell cardenal va volar cap al cel, i com un nou Prometeu, els va portar el foc, símbol de la vida. També usaven al màgia simpàtica, i creien que tothom qui hagués viscut sense apartar-se de les normes reguladores de les relacions tribals aniria a un paradís quan es morís.
 
Construïen temples grans en forma de cúpula i imatges d’ocellsd'ocells tallats en fusta que miraven cap a l’Estl'Est en els monticles (de 2,5 metres d’altd'alt), rectangulars (9 metres de costat) i amb un altar de 120 cms d’altd'alt per 18 metres de llarg i sis metres d’ampled'ample. A l’altarl'altar del temple hi havia un cobre fet d’estellesd'estelles de canya, on es guardaven els ossos del darrer Gran Sol; el Foc Etern es guardava a la primera part del temple, i a la segona, més fosca, no se sap. També tenien un cos permanent de sacerdots que conservaven el foc a l’altarl'altar i dirigien el culte al sol i als planetes. Dos sacerdots cuidaven el foc, i hi havia vuit guardians a l’interiorl'interior.
 
El mestre de cerimònies duia una corona de plomes i un bastó vermell amb plomes roges o blanques, i fumava el calumet en direcció cap al Sol. Tanmateix, eren una societat guerrera que torturava als presoners i on la posició social també depenia del nombre d’enemicsd'enemics que haguessin matat.
Socialment es dividien en tres castes: el Gran Sol o rei, els Nobles, que podien ser Sols (fills de mare sol i Pudent), Nobles (fills de pare sol i mare Pudent) o Honorables (fill de noble o honorable i de Pudent), i els Pudents. El matrimoni era obligatori entre gent de diferent rangle. El Gran Sol era el cap suprem i el sacerdot, amb poder sobre la vida dels seus súbdits. Era dut en volandes, i en morir eren executades les seves vídues junt amb les cendres de les seves despulles al Temple del Sol.
 
Línia 19:
Foren visitats per primer cop pel francès [[Sieur de La Salle]] el 1682, qui els calculà en 6.000 individus, dels quals 1.200 eren guerrers. Eren enemics dels [[tunica]].
 
Quan els francesos s’establirens'establiren a [[Louisiana]] se sublevaren diverses vegades. El 1716 mataren quatre colons francesos; el 1729 se sublevaren quan el governador francès els va exigir més terres, i els cremaren la guarnició, però una expedició francesa saquejà la seva ciutat principal i en matà 200 indis. El 1730 es produí una nova matança amb una bona agafada de presoners, que foren venuts com a esclaus a les Índies Occidentals.
Els pocs que sobrevisqueren s’unirens'uniren als [[Cherokee (poble)|cherokee]] o als [[creek]] a Eufoula ([[Oklahoma]]), on el 1944 van morir els darrers membres de la tribu.
 
==Enllaços==