Native American Church: diferència entre les revisions

La '''Native American Church''' és la religió nadiua més extesa entre els [[amerindis nordamericans]], i una de les més influents formes de panindianisme. El terme deriva del [[nàhuatl]] ''peyotl'' o ''peiot'' (''Lophophora williamsii''), un [[cactus]] el tronc del qual s’obtés'obté la [[mescalina]], droga alcaloïde d’efectesd'efectes al·lucinògens que fou usada al [[Mèxic]] precolombí amb efectes medicinals, i que produïa efectes sobrenaturals, com visions que induïen a la recerca personal de revelació sobrenatural, i més tard també fou emprada en rituals tribals de dansa, perquè posava en trance.

Hi ha diferents formes de creences peyote, barrejades amb elements cristians i indis. Entre els [[sioux]] teton, el grup Cross Fire usa la [[Bíblia]] i sermons, que són rebutjats pels seguidors de Half Moon, els quals, però, segueixen una moral similar a la cristiana. En general, creuen en un déu suprem o «Gran Esperit», qui tracta amb els homes a través de diversos espectres, els quals inclouen els dels esperits tradicionals d'«aus aquàtiques» i l'«ocell de tro», que duien les ànimes cap a Déu. En altres tribus creien en l’Esperitl'Esperit Peiot, considerat pels indis com a un equivalent de Jesucrist. D’altresD'altres tribus consideren Jesús com a un heroi indi retornat, com un intercessor davant déu, o un esperit guardià que ha tornat amb els indis després de ser assassinat pels blancs.

El ''peiot'', menjat en el context del ritual, capacitava l’individul'individu per comunicar-se amb [[Déu]] i els esperits (inclosos els morts) en contemplació i visió, i així rebia d’ellsd'ells poder espiritual, guia, reprobació i curació. Tanmateix, es consideraven cristians, i acceptaven la trinitat, i l’ètical'ètica cristianes.

*Poder, equivalent a l’indil'indi «mana», força sobrenatural i immaterial invisible que produeix efectes físics característics i pot ser transferit d’und'un cos a un altre sota condicions rituals. L’homeL'home necessita poder per estar sa i poderós, i sense ell és feble i malalt. Els esperits són les personificacions immaterials del poder. El panteó peiotista consisteix en allò que s’anomenens'anomenen ''esperits blancs'' i ''esperits indis''.

*Esperits blancs: La [[Santíssima Trinitat|Trinitat]]. Déu equival al Gran Esperit i és reconegut com a ésser suprem i font suprema de poder que controla el destí de l’universl'univers, inclòs l’homel'home. Podia ser l’esperitl'esperit creador, però depenia de la tribu. En algunes tribus [[Jesucrist]] era l’heroil'heroi cultural, en altres l’esperitl'esperit guardià, rebutjat pels blancs puix que el mataren. També té el rol intercessor entre déu i l’homel'home. L’esperitL'esperit sant serà adoptat com a part de la Trinitat.

*Esperits indis: L’anomenatL'anomenat «Ocell d'Aigua» és identificat amb la marbella (snakebird), i alguns l’equiparenl'equiparen amb l’ocelll'ocell de tro indi, i d’altresd'altres amb elements cristians. Sovint té el rol d’esperitd'esperit d’esperitd'esperit missatger que deu els oracions a Déu. A d’altresd'altres tribus el peiot és personificat en Esperit, amb l’aspectel'aspecte que té [[Jesús]] com a guardià en el cristianisme. L’EsperitL'Esperit Peiot és masculí i compassiu, sempre benèvol, simpàtic i caritatiu.

*Encarnacions, de les quals el Peiot és la primera. Fou concedida per déu als indis perquè li vafer llàstima de veure’lsveure'ls pobres, febles, desamparats, ignorants i sotmesos. Quan hom menja peiot pot usar aquest poderi esdevé com a un sacrament. La següent més important encarnació de poder és el ritual de beure a la mitjanit i pel matí. L’aiguaL'aigua és necessària pels éssers vius, i per això tota l’aigual'aigua és sagrada. Per que doni poder, l’aigual'aigua ha d’estard'estar beneïda. Representa la feminitat com a font de vida humana, la qual cosa la fa particularment sagrada.

El menjar utilitzat és l’esmorzarl'esmorzar de [[comunió]] (blat, fruita i carn), que també té poder perquè conté la nutrició necessària per als humans.

*Evitar l’alcoholl'alcohol, i no barrejar-lo amb el peiot.

El ritual característic, encara que no sempre, solia fer-se en un [[tipi]] de forma semicircular, amb un altar de muntanya deterra i foc sagrat. La cerimònia nocturna començava un dissabte a les vuit de la nit i acabava el diumenge a les 8 hores del matí, conduïda per un Cap o predicador que cantava sol o a l’unísonl'uníson, amb menjada sacramental de peiot i contemplació.

L’oficiantL'oficiant menja peiot sota les condicions rituals amb ordre d’obtenird'obtenir poder de comunió efectiva amb Déu i els altres esperits. La concentració en tal comunió porta l’oficiantl'oficiant a un nivell exaltat d’exaltaciód'exaltació espiritual. Entre els indis de les planures la tradició individual era la insolació, i pregava per un esperit aparegut en una visió que li donava poder personal.

El peiot ho canvia perquè té un ritual col·lectiu, però manté una mena de contemplació/insolació col·lectiva. Moltes persones no trobaven grat participar, iels era difícil seure a terra en una sola posició. En l’oraciól'oració per assistència, Déu i alters esperits preguntaven per ajut i pena a través del peiot, i volia allunyat el pecat.

Les experiències de l’oficiantl'oficiant a vegades prenien forma de visió que corresponia a una experiència mística viscuda directament, o bé per deducció o d’escoltadad'escoltada. Calia aprendre, però, d’und'un mateix. Les visions generalment eren de Déu, Jesús i alters esperits segons les experiències individuals. Creien que era la panacea per a malalties individuals. Un malalt podia vomitar després de menjar peiot, de manera que aquest expulsava del cos la malaltia. El cerimonial acabava amb un esmorzar comunitari diumenge pel matí.

Durant els segles XVII i XVIII passà de [[Mèxic]] als actuals estats de [[Nou Mèxic]] i [[Arizona]], i durant la segona meitat del segle XIX passà al Nord de les Grans Planures, i s’establís'establí fermament a [[Oklahoma]]. Cap el 1885 es desenvolupà com a religió entre els [[kiowa]] i [[comanxe]]. Pel 1891 s’estengués'estengué ràpidament als Grans Llacs fins al [[Canadà]], on actualment la practiquen més de 50 tribus. Així, pel 1918 es creà la ''Native American Church'' a Oklahoma, seguint els ensenyaments del [[caddo]] [[John Wilson]] o Moonhead i del [[winnebago]] John Rave.

Ha estat molt perseguida. Ja el 1620 l’Inquisidorl'Inquisidor de [[Nova Espanya]] va prohibir el seu ús als cristians. Fou proscrita pels agents del govern el 1888, el 1899 fou prohibida a [[Oklahoma]] i més tard a 15 Estat i expressament pel Congrés. Però fou sostingut per la [[BIA]], les esglésies i alguns grups indis, i resistí malgrat els nous atacs que patí del 1916 al 1937, en què prohibiren el consum, transport i venda de l’all'al·lucinògens un total de nou lleis antipeiot, tot i que reconeixien que no creava addicció. Per defensar-se, cercà d’incorporard'incorporar-se a els lleis estatals, primer a Oklahoma com a ''First-Born Church of Jesus Christ'' el 1914 i com a NAC el 1918.

El 1940 un ordenament del ''Navajo Tribal Council'' en prohibí el consum a la reserva, i el 1958 s’aprovàs'aprovà una Llei Antipeiot a [[Califòrnia]]. El 1960 la cort suprema d’[[Arizona]] a Flagstaff declarà, però, inconstitucional la Llei Antipeiot a causa del recurs de Mary Attakai, i aleshores s’inscrivís'inscriví amb aquest nom en 11 estats. Però la sentència fou recorreguda a la Cort Suprema d’Arizonad'Arizona el 1961, i el 1962 al Tribunal Suprem de Washington, qui afirmà que el Tribunal d’Arizonad'Arizona no tenia jurisdicció sobre el tema, alhora que tres [[navaho]] foren jutjats pel Tribunal de San Bernardino per usar peiot a les cerimònies.

El 1964 la Cort Suprema de Califòrnia va suspendre les sentències i ho comparà amb l’úsl'ús d’amuletsd'amulets a d’altresd'altres pràctiques religioses. Així es va permetre’npermetre'n l’úsl'ús a Oklahoma, [[Iowa]], [[Montana]], [[Nou Mèxic]], [[Texas]] i [[Utah]]. Finalment, el 1967 la Cort del comtat de Denver va redactar una sentència similar, i serà permès a [[Colorado]]. I l’octubrel'octubre del 1967 serà autoritzat a la reserva Navaho mercè la ''Navajo Bill of Rights'', que garantia el dret a la religió, i la Navajo Law & Order Code, que permetia l’úsl'ús del peiot com a sacrament a les pràctiques religioses de la NAC. Durant aquestes protestes reberen suport dels antropòlegs i dels defensors de les llibertats religioses.