Nomenclatura química: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substituint el text: (-Imatge: +Fitxer:, -Image: +Fitxer:)
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km²
Línia 5:
 
== Història ==
Els alquimistes i els primers [[química|químics]] nomenaven, en general, els [[compost químic|'''composts''']] fent referència al seu origen. Això donà lloc a la nomenclatura vulgar que, en alguns casos encara s’utilitzas'utilitza.
[[Fitxer:Lavoisier Nomenclature01.gif|thumb|Imatge de la traducció anglesa de la nomenclatura de Lavoisier]]
A finals del segle XVIII [[Lavoisier]] va treballar per crear una nova nomenclatura amb l'objectiu de racionalitzar els noms de les substàncies en base a les seves noves teories i, juntament amb [[Guyton de Morveau]], [[Berthollet]] i [[Fourcroy]], va publicar, l'any 1787, l'obra: ''Métode de nomenclature chimie'' on s'establien les normes que s'utilitzaven per anomenar cada compost químics, basades amb els elements químics que contenia. La idea fou identificar la composició química amb el nom assignat. El sistema era tan clar i lògic, que els químics l'adoptaren a l'instant i encara constitueix la base de la nomenclatura tradicional actual (varen aparèixer així els coneguts [[sulfats]], [[nitrats]], [[clorits]],...) i s'eliminaren els noms antics dels alquimistes: sucre de Saturn, flors de bismut, guix de Paris, sal admirable, blanc d'Espanya, pedra blava, salfumant,...
 
A mesura que s’anàs'anà augmentant el nombre de [[química orgànica|composts orgànics]] coneguts, es va fer evident la necessitat de sistematitzar el mètode de nomenclatura, fent que amb ell pugui indicar l’[[estructura del compost]]. Aquesta feina s’iniciàs'inicià en [[1892]], a [[Ginebra]], per un [[ Comitè Internacional de Químics]], amb el qual els seus acords se signaren com a [[Sistema de Nomenclatura de Ginebra]]. La nomenclatura s’estàs'està revisant constantment.
 
== Tipus de nomenclatura ==
Actualment s’utilitzens'utilitzen tres tipus de nomenclatura en química inorgànica: '''la tradicional''', '''la sistemàtica''', '''la d’Stock'''.
===Nomenclatura tradicional===
Línia 21:
 
=== Nomenclatura sistemàtica ===
La nomenclatura sistemàtica utilitza un [[codi]] de [[prefix numeral|prefixos numerals]] [[Grècia|grecs]] (mono-, di-, tri-, tetra-, penta-, hexa-, repta-, etc.) per indicar la quantitat d’[[àtom|àtoms]] de cada [[element químic|element]] que hi ha en la [[fórmula química|fórmula]] d’und'un determinat [[compost químic|compost]]. També hi ha els prefixes hemi (1/2) i sesqui (2/3). El prefix mono- es pot suprimir si no es necessari, per això es denomina també, la sistemàtica, [[nomenclatura de proporcions]]. S'empra especialment en els composts entre no metalls. Exemples:
* CO<sub>2</sub>: diòxid de carboni
* PCl<sub>5</sub>: pentaclorur de fòsfor