Pere de Cardona (arquebisbe): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km²
Línia 24:
Durant el seu període de president destaquen els nous enfrontaments entre la [[diputació del General|Diputació]] i el [[Consell de Cent]] barcelonès.
 
Persona culta i influent, hostatjà al seu palau de Barcelona a personalitat polítiques com [[Carles I d'Espanya]] o [[Francesc I de França]]. Va ser protector de la cultura donant suport a artistes i a l’ediciól'edició de llibres, entre ells una versió dels [[Usatges]] de [[1505]].
 
El [[23 de maig]] de [[1515]] es nomenat [[arquebisbe de Tarragona]], màxima autoritat eclesiàstica de la península.
 
Amb la mort de [[Ferran II]] en [[1516]] i l’absèncial'absència del territori del seu successor [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]], es produeix un buit de poder que és aprofitat pel nobles per millorar el seu poder. S'incrementa el clima de violència, no funciona la reial audiència i, fins i tot, es tem per un atac dels pirates. Finalment el rei torna i després d’unad'una estància a Barcelona, nomena a Pere Folc de Cardona com [[lloctinent de Catalunya]] el [[10 d'abril]] de [[1521]].
Des de la responsabilitat de lloctinent ha de protegir la frontera francesa, per on va patir una invasió frustada al 1521. El mateix any va haver de defensar [[Amposta]] d'un atac dels pirates. Comptava per a aquestes lluites amb el suport del seu nebot i President de la Generalitat, [[Lluís de Cardona i Enríquez]], qui anys més tard el succeirà com a arquebisbe.