Pilot de proves: diferència entre les revisions

Els '''pilots de proves''' treballen en el desenvolupament, avaluació i test d’avionsd'avions i aeronaus experimentals.

Avaluar una aeronau requereix que aquesta porti a terme una sèrie de maniobres específiques per prendre nota dels resultats. Això es fa amb el propòsit de determinar si l’aviól'avió reacciona de la manera que s’esperas'espera segons el seu disseny i característiques. Aquest es un pas crucial per determinar si el disseny d’und'un nou aparell o la modificació d’und'un ja existent es correcte o no.

Els pilots de proves son aviadors que treballen per organismes militars i, sobretot, companyies aeroespacials. Esdevenir pilot de proves militar, en particular, està considerat com el tipus de vol més desafiant i arriscat en temps de pau, i com el màxim exponent en aviació no civil. Els nivells de risc per als pilots de proves han disminuït substancialment des del [[1960]]. L’índexL'índex de mortaldat dels pilots de proves a la dècada dels 50 era d’und'un pilot per setmana. L’evolucióL'evolució tècnica dels avions, el perfeccionament dels testos dels avions a terra, incloent simuladors de vol, i recentment la utilització de sistemes de control remot han contribuït a incrementar exponencialment la seguretat dels pilots, tot i que el vol experimental segueix sent el més perillós de tots els tipus de pilotatge.

* Seguiment al pla de proves, pilotant l’aviól'avió d’unad'una manera estrictament específica.

* Tenir una excel·lent comprensió de l’aviól'avió i el seu comportament.

Els pilots de proves tenen un excel·lent coneixement d’[[enginyeria aeronàutica]], cosa que els permet comprendre com està anant la prova i perquè. L’habilitatL'habilitat innata de pilotatge, però, no es tan necessària com les habilitats analítiques i de seguiment del pla de vol, pel que no es busquen amants del risc i les emocions fortes per aquesta feina. Això, però, no va impedir que durant la dècada dels cinquanta s’allistessins'allistessin molts dels pilots que esdevindrien poc després astronautes. Malgrat la seva imatge esbojarrada, els seus vols eren perfectament precisos i professionals.

Els vols de prova com a activitat rutinària van començar durant la Primera Guerra Mundial a la Gran Bretanya. Durant la dècada de [[1920]], els vols de prova els va dur a terme la RAE (Destacament Aeronàutic Reial) a la Gran Bretanya i per la NACA (Comitè Consultiu Nacional d’Aeronàuticad'Aeronàutica) als [[Estats Units]]. Als anys 50, la NACA va transformar-se en l’Administraciól'Administració Nacional d’Aeronàuticad'Aeronàutica i de l’Espail'Espai, la [[NASA]]. Durant aquests anys, el simple vol per provar l’estabilitatl'estabilitat i la maniobrabilitat dels aparells va evolucionar en una professió qualitativament molt més científica.

L’escolaL'escola de pilots de prova més antiga del món es l’aral'ara anomenada Empire Test Pilots School, a la RAF Boscombe Down al Regne Unit. Als EUA, l’escolal'escola de pilots de prova de les Forces Aèries de Nord Amèrica es troba a la base Edwards, a [[Califòrnia]].

La llista d’algunsd'alguns dels pilots de proves més notables inclou a:

*Joe Walker, pilot de l’X-15 i reconegut internacionalment per sobrepassar la frontera entre l’atmosferal'atmosfera i l’espail'espai exterior amb un avió.