Revisió del 20:39, 21 des 2008 modifica EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot substituint el text: (-[[Imatge: +[[Fitxer:) ← Edició anterior		Revisió del 03:13, 29 març 2009 modifica desfés TronaBot (discussió \| contribucions) Bots 169.600 edits m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km² Edició següent →
Línia 2: El '''Pla de Mallorca''' és una [[Comarques de Mallorca\|comarca mallorquina]] (segons la divisió comarcal proposada per Vicenç Maria Rosselló el 1964) situada al centre de [[Mallorca]], i abasta els municipis centrals de la illa. Encara que no té reconeixement oficial, sí en té a les geografies mallorquines. ~~L’entitat~~L'entitat anomenada [[Mancomunitat Pla de Mallorca]], que agrupa els pobles de la comarca i que va néixer per fer possible la implantació ~~d’alguns~~d'alguns serveis que de manera individual els pobles que la integren no podien assumir, si té reconeixement oficial. El Pla de Mallorca comprèn els municipis següents: Línia 27: La comarca abasta els municipis de la depressió central mallorquina, ocupant un 21,56 % de la superfície de la illa. La depressió central mallorquina es formada principalment per roques calcàries ~~d’origen~~d'origen marí (segurament per un enfonsament de les terres centrals). La part més central presenta una notable complexitat geològica, amb terrenys plegats de diferents edats i litologia, puigs (turons) i valls. ~~L’alçada~~L'alçada dels puigs no sol passar dels 300 metres. Hidrològicament el Pla es travessat pels diversos torrents i afluents que vessen cap a la badia d'Alcúdia (torrent de Son Bauló, torrent de Son Real, torrent de Na Borges), cap a l'albufera d'Alcudia (torrent de Muro, torrent de Sant Miquel - Búger), cap a la badia de Palma (a través del sistema del torrent de Punxuat - barranc de Sa Talaia, del barranc de Son Gual, i d'altres cursos) o cap a la depressió de Campos (un seguit de cursos que convergeixen al torrent de Son Barbut, que alhora es afluent del torrent de Son Xorc, dins la comarca de Migjorn). A part hi ha dos aqüífers subterranis importants: el de la plana Sa Pobla – Muro (que abasta la comarca del Raiguer i la part septentrional del Pla de Mallorca), i el de Sa Marineta (a la part sud-oriental de la badia d'Alcudia, d'explotació humana dificultosa atès que se salinitza fàcilment). El clima es el típic mediterrani: període sec i calorós a l'estiu (25 ºC de mitjana al juliol i l'agost), hivern no gaire rigorós, amb transicions (primavera i tardor) relativament humides i plujoses. No obstant això, es donen algunes característiques específiques del Pla: la diferència entre les temperatures mitjanes dels mesos extrems sol ser més acusada que en la resta de la illa (l'efecte menor del mar provoca en el Pla unes condicions més ~~“continentals”~~"continentals" que a la resta de la illa), son comuns les boirades (principalment les nits i matinades de les jornades no ennuvolades i sense vent), i es poden produir precipitacions molt intenses (com en altres indrets de la illa) que poden superar els 200 mm en unes poques hores (principalment els mesos de tardor). ==Ecologia==

Pla de Mallorca: diferència entre les revisions