Renaixement francès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km² |
||
Línia 2:
'''Renaixement francès''' és el terme emprat per descriure el moviment cultural i artístic de la França de finals del [[segle XV]] fins a principis del [[segle XVII]]. Aquest moviment rep la influència del [[Renaixement]] italià, però es desenvolupà amb retard a causa de la [[Guerra dels Cent Anys]].
Com a Itàlia, els trets característics
*la joia de viure
*la confiança en l'home
Línia 13:
[[Fitxer:François Clouet 002.jpg|right|thumb|François Clouet, ''Dama en el seu bany'',(1570) ([[National Gallery of art]], [[Washington DC]]).]]
[[Fitxer:Fontainebleau 064.jpg|thumb|pintura al fresc, sala de ball del [[castell de Fontainebleau]]]]
Els historiadors han situat
En una visió molt fixada en el paper del sobirà francès, es veu en efecte que un dels motors del Renaixement a França va ser el fet que el rei [[Francesc I de França| Francesc I]] convidés artistes italians per concebre les seves residències reials, castells del [[Riu Loira|Loira]].
Línia 25:
No obstant això, tot el que va tenir lloc al segle XVI és la continuïtat dels processos dels segles precedents, en particular el resultat de l'experiència en nombrosos àmbits del coneixement: aixecats per missioners i exploradors (botànica, cartografia...), tècniques de posicionament i de navegació. La investigació de noves formes de vida i de civilització es va inspirar en els texts antics, grecs i llatins, que va començar durant la [[revolució del segle XII]].
A França, el Renaixement, després del regnat centralitzador de [[Lluís XI de França|Lluís XI]], el poder del rei es va accentuar sobre els seus vassalls. Es va passar progressivament
A finals del [[segle XV]], França rep una influència de
Destaquen els pintors [[Jean Clouet]] i el seu fill [[François Clouet]] i els italians [[Rosso Fiorentino]], [[Francesco Primaticcio]] i [[Niccolò dell'Abbate]] de
En l'[[escultura]], [[Benvenuto Cellini]], deixarà una influència [[classicisme|classicista]] que romandrà fins el [[segle XVII]].
Línia 35:
[[Fitxer:Azay-le-rideau château douves.JPG|right|thumb|Castell [[Azay-le-rideau]] a [[Indre i Loira]].]]
[[Fitxer:Gärtnerin mit Korb (Belange).jpg|thumb|right|[[Jacques Bellange]], ''Jardinera amb cistell'', gravat, 1612]]
Hi ha un considerable nombre d'artistes francesos de talent increïble en aquest període que realitzaren retrats sorprenentment realistes i manuscrits il·luminats notables, com el pintor [[Jean Fouquet]] nascut a [[Tours]] i els escultors [[Jean Goujon]] i [[Germain Pilon]].
Línia 41:
Es diu que la fita més elevada del Renaixement francès va ser la construcció dels [[Castells de la Vall de Loira]]; ja no concebuts com fortaleses sinó com palaus de camp que aprofitaven la riquesa dels rius i terres de la regió de [[Riu Loira|Loira]] i mostren una destresa arquitectònica notable. Aquests castells encara disposen d'una influència gòtica.
Les Guerres Franceses de Religió van arrossegar el país a trenta anys de guerra civil que va eclipsar molta producció artística més enllà de la propaganda religiosa i política.
Línia 49:
Enric IV va convidar els artistes [[Toussaint Dubreuil]], [[Martin Fréminet]] i [[Ambroise Dubois]] a treballar en el castell de Fontainebleau, aquest grup tradicionalment es coneix com [[Segona Escola de Fontainebleau]]. [[Maria de Mèdici]], segona muller d' Enric IV, va convidar el pintor flamenc [[Peter Paul Rubens]] a França, i l'artista va pintar quadres de gran format per al [[Palau de Luxemburg]] de la reina a París. Un altre artista flamenc que va treballar per a la cort va ser [[Frans Pourbus el jove]].
A fora de França, treballant pels [[Ducat de Lorena|ducs de Lorena]], es localitza un estil manierista tardà molt diferenciat. Artistes com [[Jacques Bellange]], [[Claude Deruet]] i [[Jacques Callot]] disposaven
[[Categoria:Renaixement]]
|