Revisió del 20:07, 25 gen 2009 modifica Future (discussió \| contribucions) 4.707 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 03:54, 29 març 2009 modifica desfés TronaBot (discussió \| contribucions) Bots 169.600 edits m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km² Edició següent →
Línia 2: '''Renaixement francès''' és el terme emprat per descriure el moviment cultural i artístic de la França de finals del [[segle XV]] fins a principis del [[segle XVII]]. Aquest moviment rep la influència del [[Renaixement]] italià, però es desenvolupà amb retard a causa de la [[Guerra dels Cent Anys]]. Com a Itàlia, els trets característics ~~d’aquest~~d'aquest moviment van ser: la joia de viure la confiança en l'home Línia 13: [[Fitxer:François Clouet 002.jpg\|right\|thumb\|François Clouet, ''Dama en el seu bany'',(1570) ([[National Gallery of art]], [[Washington DC]]).]] [[Fitxer:Fontainebleau 064.jpg\|thumb\|pintura al fresc, sala de ball del [[castell de Fontainebleau]]]] Els historiadors han situat ~~l’inici~~l'inici d'aquest moviment a França, en el començament de les anomenades [[Guerres d'Itàlia]] (1515), mentre que la seva fi és marcada per la firma de l'[[Edicte de Nantes]] (1598). En una visió molt fixada en el paper del sobirà francès, es veu en efecte que un dels motors del Renaixement a França va ser el fet que el rei [[Francesc I de França\| Francesc I]] convidés artistes italians per concebre les seves residències reials, castells del [[Riu Loira\|Loira]]. Línia 25: No obstant això, tot el que va tenir lloc al segle XVI és la continuïtat dels processos dels segles precedents, en particular el resultat de l'experiència en nombrosos àmbits del coneixement: aixecats per missioners i exploradors (botànica, cartografia...), tècniques de posicionament i de navegació. La investigació de noves formes de vida i de civilització es va inspirar en els texts antics, grecs i llatins, que va començar durant la [[revolució del segle XII]]. A França, el Renaixement, després del regnat centralitzador de [[Lluís XI de França\|Lluís XI]], el poder del rei es va accentuar sobre els seus vassalls. Es va passar progressivament ~~d’un~~d'un règim [[feudalisme\|feudal]] a un règim de [[sobirania]]. [[Francesc I de França\|Francesc I]] va ser un dels primers monarques francesos, en el sentit propi del terme (en el sistema feudal, els reis eren senyors feudals dels seus vassalls, que prestaven jurament de fidelitat). L'absolutisme, va aparèixer amb [[Enric IV de França\| Enric IV]], qui va acaparar poder com a resultat de l'edicte de Nantes (1598), i sobretot [[Lluís XIII de França\|Lluís XIII]] (sota la influència molt forta de [[Richelieu]]), i es va consolidar amb [[Lluís XIV de França\|Lluís XIV]], que va ser recolzat en aquest aspecte per [[Bossuet]]. A finals del [[segle XV]], França rep una influència de ~~l’art~~l'art forà gràcies a la vitalitat cultural de la cort de [[Borgonya]], amb les seves connexions flamenques, i el contacte vèlic amb terres italianes. Destaquen els pintors [[Jean Clouet]] i el seu fill [[François Clouet]] i els italians [[Rosso Fiorentino]], [[Francesco Primaticcio]] i [[Niccolò dell'Abbate]] de ~~l’anomenada~~l'anomenada [[Escola de Fontainebleau]] (de 1531). Cal remarcar que [[Leonardo da Vinci]] va ser invitat per [[Francesc I de França\|Francesc I]], però a excepció dels treballs que va portar amb ell no va realitzar gaires encàrrecs pel monarca. En [[arquitectura]] destaca la presència de [[Giovanni Giocondo]] que reclamat per [[Carles VIII de França\|Carles VIII]] va acondicionar i rehabilitar diferents construccions com el [[Pont Notre-Dame]]així com [[Sebastiano Serlo]] (1475 - 1554) que amb les seves construccions i el seu Tractat ~~d’Arquitectura~~d'Arquitectura de 1537 condicionarà els arquitectes francesos de més envergadura com [[Philibert de ~~l’Orme~~l'Orme]] (1515 – 1570) i [[Pierre Lescot]] (1510 - 1578). En l'[[escultura]], [[Benvenuto Cellini]], deixarà una influència [[classicisme\|classicista]] que romandrà fins el [[segle XVII]]. Línia 35: [[Fitxer:Azay-le-rideau château douves.JPG\|right\|thumb\|Castell [[Azay-le-rideau]] a [[Indre i Loira]].]] [[Fitxer:Gärtnerin mit Korb (Belange).jpg\|thumb\|right\|[[Jacques Bellange]], ''Jardinera amb cistell'', gravat, 1612]] ~~L’art~~L'art del període comprès entre el regnat de Francesc I i el ~~d’Enric~~d'Enric IV està fortament influenciat pel [[manierisme]] italià, associat a pintors com [[Michelangelo Buonarroti\| Michelangelo]] o [[Parmigianino]]. El manierisme disposa ~~d’una~~d'una retòrica visual que es caracteritza per figures allargassades i elegants i el gènere pictòric més característic és la pintura ~~d’història~~d'història. Hi ha un considerable nombre d'artistes francesos de talent increïble en aquest període que realitzaren retrats sorprenentment realistes i manuscrits il·luminats notables, com el pintor [[Jean Fouquet]] nascut a [[Tours]] i els escultors [[Jean Goujon]] i [[Germain Pilon]]. Línia 41: Es diu que la fita més elevada del Renaixement francès va ser la construcció dels [[Castells de la Vall de Loira]]; ja no concebuts com fortaleses sinó com palaus de camp que aprofitaven la riquesa dels rius i terres de la regió de [[Riu Loira\|Loira]] i mostren una destresa arquitectònica notable. Aquests castells encara disposen d'una influència gòtica. ~~L’antic~~L'antic castell del [[Museu del Louvre\|Louvre]] a París es va reconstruir sota la direcció de [[Pierre Lescot]] i es va convertir en una icona entre els castells del Renaixement francès. A l'oest del Louvre, [[Caterina de Mèdici]] Es va fer construir per a ella el [[Palau des Tuileries]] amb jardins extensos i una gruta. Les Guerres Franceses de Religió van arrossegar el país a trenta anys de guerra civil que va eclipsar molta producció artística més enllà de la propaganda religiosa i política. Línia 49: Enric IV va convidar els artistes [[Toussaint Dubreuil]], [[Martin Fréminet]] i [[Ambroise Dubois]] a treballar en el castell de Fontainebleau, aquest grup tradicionalment es coneix com [[Segona Escola de Fontainebleau]]. [[Maria de Mèdici]], segona muller d' Enric IV, va convidar el pintor flamenc [[Peter Paul Rubens]] a França, i l'artista va pintar quadres de gran format per al [[Palau de Luxemburg]] de la reina a París. Un altre artista flamenc que va treballar per a la cort va ser [[Frans Pourbus el jove]]. A fora de França, treballant pels [[Ducat de Lorena\|ducs de Lorena]], es localitza un estil manierista tardà molt diferenciat. Artistes com [[Jacques Bellange]], [[Claude Deruet]] i [[Jacques Callot]] disposaven ~~d’un~~d'un lleuger contacte amb els artistes francesos del període, van desenvolupar un manierisme intensificat, extrem, i sovint eròtic (incloent-hi escenes de nit i imatges de [[malson]]), i varen realitzar excel·lents [[gravat]]s. [[Categoria:Renaixement]]

Renaixement francès: diferència entre les revisions